Una veu, una ment, un alè, un esperit; una veu, un cos, un paisatge, una dona; una veu, una actitud, una empenta, un dubte; una veu, una veu, una veu…
Espiritual, material i anímic és l’univers sensorial per on es belluga Roger Mas. De l’ermita a la fonda i de l’Sputnik a l’arbreda, matí, tarda i nit concedeixen a la seva existència en el poble un sentit terrenal que reclama certs moments d’exili metafísic per consolar l’espera, la soledat, l’excés de llibertat.