‘La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet eeeera fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per a la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable’, em canten a casa de part d’Els Amics de les Arts... i sona el telèfon. És divendres, matí. I és l’Helena, de l’ENDERROCK. Que si vull escriure un article. Sobre la música que es fa al país, clar. Que compartiré secció. Amb el Pere Mas i el Màrius Serra. Mmmhhh, penso... el Màrius Serra, l’admirat verbívor... hi deu posar música, ell, als milions de paraules que li ballen pel cap? I si n’hi posa, continuo especulant, quina deu ser? Sí home, i tant!, recordo de sobte i amb entusiasme, està malalt d’Els Amics de les Arts com jo, el Màrius Serra! Que els va dedicar un encès elogi a La Vanguardia, fa unes setmanes. Bé! Ens entendrem, que està al cas, està al cas...