3.0
CD (autoeditat, 2012)
Pop-electrònica
12/12/2012
Orxata ja és un dels grups més populars, originals i trencadors de l’escena musical del nostre país. Una condició que s'han guanyat a pols des de la base, d'allà on vénen i se senten còmodes. Allí, als carrers de la València combativa i transgressora, els Orxata han estat capaços de crear una proposta suggerent i demolidora a força de bastir un bricolatge identitari que els fa únics. Aquesta és una de les seues principals armes. Un univers conceptual que els defneix i que es construeix amb la subcultura rave i la tradició valenciana, amb la cultura popular i la digital, amb el discurs radicalment democràtic i el compromés amb la nostra llengua i cultura. I tot, mitjançant un so que recorre a l'electrònica per farcir-la de veus melòdiques i rapejades que ataquen directament al cor.
En aquest nou assalt, el 3.0, hi exhibeixen com mai tota l'experiència acumulada durant la seua travessia. Un disc finançat gràcies a la legió de seguidors a qui fan d’altaveu. Un treball rabiós i emotiu que han elaborat amb mim d’artesà als subterranis de la nostra València i que han enregistrat a Islàndia com a símbol i refugi. El resultat és una erupció volcànica plena de la vida real que trenca amb els tòpics del costumisme per parlar de les causes i les conseqüències del drama social que patim cada dia, però també de la necessitat de perdre la por i estendre una mobilització permanent, del poder de la cooperació i el suport mutu, de la capacitat de resistir i avançar amb els cors, els punys i les pantalles. Mediterrani i Carib, dubstep i marxes mores, llaüts i funk, Manute Bol i Genovès el pilotari, la plaça Tahrir i el barri del Cabanyal, Eyjafjallajökull i l’Albufera, les col·laboracions de Carles Belda i Pep Gimeno Botifarra i fins i tot una cançó construïda a mossos i de manera col·lectiva a les xarxes socials, conformem un mural de cançons precioses i viscerals que ens conviden a batallar per un món en fames amb la pròpia terra com a far possible i necessari. “La nostra història és l'amnèsia”, ens recorden. “El futur és a casa, defensa bel·ligerant, pòlvora, nyaf i metralla, el Montgó ens espera, que hi ha roba estesa!”
Xavi Sarrià