Discos
València, Califòrnia
CD (Malatesta Records, 2013)
MALACD014
Cançó-pop
02/02/2013
Miquel Àngel Landete apuja el to en el tercer disc de Senior i el Cor Brutal, i ho fa mentre la música esdevé, en canvi, més suau i matisada. València, Califòrnia és l’obra d’un cantautor que concep la creació com una expressió de sinceritat radical i de compromís amb el signe dels temps, poca broma. Podem passar-nos moltes hores debatent si és imprescindible o no que l’artista de debò hagi d’agafar el toro per les banyes i mullar-se ideològicament en la seva obra, però mentre ho fem, Senior ja haurà enllestit un parell de cançons sobre la fam, l’emigració i el poder del diner. El músic valencià va per feina i sembla que es troba en un moment d’alta fertilitat: ha anunciat que aquest mateix any publicarà un altre disc titulat El poder de voler.
Mentre arriba, València, Califòrnia ens ofereix una depurada destil·lació del seu pensament amb formes més recollides que amb els seus treballs anteriors, L’experiència gratificant (Malatesta Records, 2009) i Gran (La Casa Calba, 2011); amb fibres acústiques i transitant dues direccions temàtiques que s’acaben trobant. Fa uns mesos, al recital del setembre al Centre Artesà Tradicionàrius, Landete va descriure el treball com un recull de “cançons d’amor i insurrecció”, i efectivament, en aquestes estrofes hi trobem indignació i alhora un anhel de purificació a través dels sentiments genuïns. Ho veiem clar a peces com ara “Ausiàs Marx”, on troba una manera ben poètica de resoldre els conflictes oberts. ‘Ara quan sopem et portaré al llit, et despullaré i tranquil·lament et faré un altre fill. I al món sencer il·luminaràs i la Guerra Civil s’acabarà.’ Militància explícita, sí, a cançons com “La gran esperança roja” (‘Jo sóc només un covard, però tinc roja la sang’), però també mostres d’una sensibilitat extrema a cançons amb escuma al·legòrica com “Ella plou” i “L’home que era ”.
La paraula ocupa aquí un espai central en l’univers de Senior i el Cor Brutal, i per això el disc redueix les instrumentacions i defuig les exhibicions de temperament elèctric en l’estela de Crazy Horse. Miquel Àngel Landete cultiva un perfil de singersongwriter tradicional que s’alimenta dels precedents més emotius del Neil Young acústic i de la narrativa dylaniana clàssica. Fonts virtuoses per a cançons que porten valors nobles i que s’expressen amb certa nuesa: la veu, la guitarra acústica, l’harmònica, un piano ocasional i alguns additius ben posats són els recursos d’aquest Senior confessional i narratiu. Un Senior que, malgrat les seves diferències òbvies amb el model socioeconòmic nord-americà, no es pot estar d’idealitzar la València californiana (que no és cap invent: es troba als voltants de Los Angeles) a la qual al·ludeix en el títol i a la peça final: ‘Allí tots serem germans i no patirem més fam/ i l’amor s’escamparà com el vi en un bon dinar/ En València, Califòrnia’. Ah, les belles paradoxes del cantautor ausiàs-marxista.
Mentre arriba, València, Califòrnia ens ofereix una depurada destil·lació del seu pensament amb formes més recollides que amb els seus treballs anteriors, L’experiència gratificant (Malatesta Records, 2009) i Gran (La Casa Calba, 2011); amb fibres acústiques i transitant dues direccions temàtiques que s’acaben trobant. Fa uns mesos, al recital del setembre al Centre Artesà Tradicionàrius, Landete va descriure el treball com un recull de “cançons d’amor i insurrecció”, i efectivament, en aquestes estrofes hi trobem indignació i alhora un anhel de purificació a través dels sentiments genuïns. Ho veiem clar a peces com ara “Ausiàs Marx”, on troba una manera ben poètica de resoldre els conflictes oberts. ‘Ara quan sopem et portaré al llit, et despullaré i tranquil·lament et faré un altre fill. I al món sencer il·luminaràs i la Guerra Civil s’acabarà.’ Militància explícita, sí, a cançons com “La gran esperança roja” (‘Jo sóc només un covard, però tinc roja la sang’), però també mostres d’una sensibilitat extrema a cançons amb escuma al·legòrica com “Ella plou” i “L’home que era ”.
La paraula ocupa aquí un espai central en l’univers de Senior i el Cor Brutal, i per això el disc redueix les instrumentacions i defuig les exhibicions de temperament elèctric en l’estela de Crazy Horse. Miquel Àngel Landete cultiva un perfil de singersongwriter tradicional que s’alimenta dels precedents més emotius del Neil Young acústic i de la narrativa dylaniana clàssica. Fonts virtuoses per a cançons que porten valors nobles i que s’expressen amb certa nuesa: la veu, la guitarra acústica, l’harmònica, un piano ocasional i alguns additius ben posats són els recursos d’aquest Senior confessional i narratiu. Un Senior que, malgrat les seves diferències òbvies amb el model socioeconòmic nord-americà, no es pot estar d’idealitzar la València californiana (que no és cap invent: es troba als voltants de Los Angeles) a la qual al·ludeix en el títol i a la peça final: ‘Allí tots serem germans i no patirem més fam/ i l’amor s’escamparà com el vi en un bon dinar/ En València, Califòrnia’. Ah, les belles paradoxes del cantautor ausiàs-marxista.
Jordi Bianciotto
Cançons
1 - La bomba de plaer (Miquel Àngel Landete) 
2 - El somni s'ha acabat (Miquel Àngel Landete / Pau Martínez)
3 - Flor de maig (Miquel Àngel Landete)
4 - La gran esperança roja (Miquel Àngel Landete)
5 - El dia dels covards (Arthur Caravan)
6 - Càntic als germans de diferent mare (Miquel Àngel Landete)
7 - Vol com mai (Miquel Àngel Landete)
8 - Ells plou (Miquel Àngel Landete)
9 - Ja no hi ha ningú (Miquel Àngel Landete)
10 - L'home que era ahir (Miquel Àngel Landete)
11 - Ausiàs Marx (Miquel Àngel Landete)
12 - València, Califòrnia (Miquel Àngel Landete / Endika Martín / Juan Luis Tormo / Rafa Ferreiro / Luis Martínez)
Crèdits
Miquel Àngel Landete -
Endika Martín -
Juan Luis Tormo -
Rafa Ferreiro -
Luis Martínez - producció
Albert Bertomeu - mandolina