Discos

Lluís Llach el defineix com l’autèntic transgressor de la Nova Cançó. Joan Manuel Serrat el reivindica com un dels més grans –si no el que més– compositor de cançons en català del segle XX. I Joaquín Sabina continua insistint que ell, del Quico, n’és deixeble. Malgrat aquests elogis, als quals cal sumar els de cantautors de renom internacional com Paolo Conte i Caetano Veloso, l’obra ja cinquantenària de Pi de la Serra, plenament vigent, tenint en compte els temps que viu –o reviu– el país, mereix ser objecte d’una (re)descoberta. El documental Pi de la Serra. L’home del carrer vol contribuir-hi amb una entrevista en la qual el més veterà de tots els Setze Jutges en actiu revela les claus de la seva vida i obra. També s’hi entrevisten diferents personatges, entre els quals Serrat, Llach, Sabina, Maria del Mar Bonet, La Trinca i Luis Eduardo Aute, que enalteixen la poètica urbana de “Passejant per Barcelona”, la murrieria de “Verda” i “Fills de Buda”, la contundència sense embuts de “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol” o la bellesa entendridora de “Suau”. El film es completa amb imatges d’arxiu –algunes de les quals, inèdites– i versions de Pi de la Serra a càrrec de Roger Mas, Sanjosex, Cesk Freixas i La Terrasseta de Preixens. Un documental per comprovar que, en efecte, en Quico no es rendeix.