Enderrock.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.Accepto
La cantautora altpenedesenca Marina Rossell prossegueix amb la feina que havia interromput abans dels tres discos d’homenatge a Georges Moustaki, és a dir, recopilar cançons, despullar-les fins a extreure’n només la melodia essencial i tornar-les a reconstruir amb un tractament gens ampul·lós. Ja ho va fer amb les nadales, les havaneres i els clàssics catalans, i ara s’ha endinsat en el món de les cançons protesta i de combat. El repte és majúscul, a l’alçada del que ja va afrontar amb els clàssics catalans. I cal dir que, novament, se n’ha sortit. Rossell presenta al disc Cançons de la resistència l’adaptació al català de peces com “Lili Marleen”, “Wiegala”, “El cant dels partisans francesos” o les populars “Bella ciao” i “Grândola, vila morena”, entre altres; manté una sola cançó en la llengua original –“Si me quieres escribir”–; recupera una peça amb lletra de Montserrat Roig d’un dels seus primers discos –“Morir a Ravensbrück”, de Bruixes i maduixes (CBS, 1980)–, i inclou una cançó pròpia en la qual exposa la seva visió de la guerra –“Quanta guerra!”–. Per amanir-ho tot hi ha convidat Enric Montefusco (Standstill), Manel i Paco Ibáñez, que acaben d’arrodonir el disc.