Vol i dol

CD(2010)
BR033
pop-folk
01/12/2010
  
A Joan Pons li ha sortit un disc amb més mala bava que el debut, ...I les sargantanes al sol (BankRobber, 2009), però disposa d’un remei fulminant per matisar-la: la seva veu. “De nena”, diu ell. De nena diabòlica, hi podríem afegir: escolteu les dues parts de “Decapitació”, peces construïdes sobre un text de Pere Quart, la segona de les quals amb un serè contrapunt vocal de Roger Mas. Com en el seu debut, s’expressa confrontant sensacions: duresa i innocència, barbàrie i esperit trapella. Però no sembla pas que s’hagi dedicat a buscar unes imatges antagòniques perquè sí, sinó que tot plegat forma una mena d’ordre còsmic quotidià on el sofriment o la mort no són drames teatralitzables, sinó aspectes de la vida ordinària que no hem de sacralitzar, de la mateixa manera que, a la vida de pagès, sacrificar una bestiola per cruspir-te-la no t’ha d’impedir dormir pla a la nit.

Vol i dol és un disc autoproduït, i enregistrat a l’estudi de Joan Pons a Biosca (la Segarra), segons diu ell, ben a prop de terra. Com el seu antecessor, s’expressa en un llenguatge de folk forestal visionari, tot i que una mica distanciat dels rampells més psiquedèlics: aquí no hi trobem una hereva de “L’amistat del calamar”, sinó cançons més nues, més properes al format de trobador una mica pirat i acompanyat d’amistats selectes (a més dels seus habituals i de Mas, hi desfilen Mau Boada, de Les Aus, i Joan Colomo). Pons torna a mostrar aptituds per deixar-nos el cos una mica intranquil amb les seves melodies senzilles però amb regust paranormal, i aquella tirada a explicar històries tenebroses com qui recita el conte de la Blancaneus. Joan Pons fa de veu de la memòria dels cargols i aixafa la guitarra als que, des de la ciutat, s’imaginen un escenari rural pur i net de remordiments. El món d’El Petit de Cal Eril és pintoresc i caníbal. Vol i dol transmet culpes i dubtes, però també un esperit juganer de celebració vital molt propi de qui ha ensumat més d’un cop la caravana funerària.

Jordi Bianciotto

Cançons

1 - Cendres (Joan Pons Villaró)  
2 - Cau la neu (Joan Pons Villaró)  
3 - Vol (Joan Pons Villaró)  
4 - Partícules de déu (Joan Pons Villaró)  
5 - Dol (Joan Pons Villaró)  
6 - Volant (Joan Pons Villaró)  
7 - Poca pena (Joan Pons Villaró)  
8 - Decapitació I (Joan Pons / Pere Quart)  
9 - Decapitació II (Joan Pons / Pere Quart)  
10 - Busca i captura (Joan Pons Villaró)  
11 - Vol i dol (Joan Pons Villaró)  
12 - Partícules de déu II (Joan Pons Villaró)  

Crèdits

David Paco -  baix, txarango, mandolina, melòdica
Càndid Coll -  bateria, veus, flexatone, vibratone, piano
Lluís Rueda -  guitarra, sintetitzador, orgue casio
Joan Pons -  veu, guitarra, producció
Marina Vareka -  flauta travessera
Albert Girons -  trompeta
Roger Mas -  veus
Joan Colomo -  veus
Mau Boada -  banjo, sitar, guitarra
Pepa Fusté -  fagot
Mariona Planas Puigvert -  flauta travessera