Discos

La tardor i l’hivern del 2017 al 2018 va ser un període emocionalment dur per a Òscar Briz. Primer la mort d’una amiga molt pròxima i estimada, i posteriorment els successius traspassos de dos amics més van afectar el seu son. La catarsi va arribar en forma de cançons i els quatre temes d'aquest EP són el fruit d’aquella resistència. El primer, "Avui el meu cor no vol", és una crida d’auxili i acull entre les seues línies la frase que dona títol a l’EP. En el segon, "Enric, Empar i la mar", després d’exposar els extraordinaris fets, Briz fa una mica de literatura de la mort, ara fa poc més de cent anys, del gran music lleidatà Enric Granados, i de la seva dona Amparo Gal, filla d’un empresari valencià. Al tercer tema, "Amic", hi descarrega de ple el pes de les emocions verinoses tot reflexionant en forma de cant sobre l’amistat, la vida i la mort. Finalment hi ha el quart tema, "T’imagine", la lletra del qual està inspirada en un somni tingut.