Discos

Mireia Vives i Borja Penalba presenten un nou disc amb cançons inèdites, pròpies, algunes musicacions, versions de referents... La gran aliança entre l'etern guitarrista i una veu deliciosa els fa capaços com ningú d'anar de la cançó d'autor minimal a cappella, a la rumba, el pop-rock, el folk nostre de cada dia, el cabaret gamberro, la cobla i el reggaeton (feminista, com sinó?); i tot açò, sense perdre la coherència –sí, és possible– ni deixar de tenir les contradiccions que els fan preciosos. Diuen que volen fer un disc de cançons que els colpegen i els fan entendre millor el món. És també un disc fet en ruta i com a teràpia. Gestat sense parar de rodar per tota la geografia del país. Si a Línies en el cel elèctric (Mésdemil, 2017) eren mar i illes-cançó connectades per l'aigua però diferents per la seua pròpia fauna, a Cançons de fer camí són muntanya i tots els camins que hi podem caminar. A part de les cançons pròpies, Mireia i Borja musiquen en aquest treball Maria Mercè Marçal –de fet, el títol del disc és manllevat d'un poema seu– i la gran Montserrat Roig. També han treballat amb els seus companys poetes i amics, Joanjo Garcia, David Caño i Roc Casagran. I amb els –també companys poetes i amics– Rafeef Ziadah, Joan Salvat-Papasseit i Joan Fuster.