Adrià Grandia

Divisa

CD (autoeditat, 2011)

Folk-fusió

14/12/2011

Molt més consolidada nord enllà, als escenaris de casa nostra l’antiga viola de roda no és un instrument gaire freqüent ni difós. Les coses, però, van canviant lentament gràcies a músics intrèpids que, partint majoritàriament de la música d’arrel tradicional, van demostrant amb escreix que la viola de roda és un instrument de grans possibilitats, apte per als més diversos llenguatges contemporanis. Marc Egea i Adrià Grandia serien dos clars exponents del petit floriment d’aquest instrument d’origen medieval. En el cas de Grandia, tan aviat el podem escoltar tocant amb el grup de folk Tazzuff, acompanyant els poemes de Laia Noguera, fent equip amb l’organista Josep Mateu, amb el guitarrista Santi Picó, amb el grup de jazz-fusió Electrik Consort o presentant-se en solitari. Amb aquesta Divisa, el seu primer treball com a solista, dispara la fantasia sense cap altre límit que el que imposa el seu instrument. Adrià Grandia signa totes les composicions del treball, tret d’una significativa versió que els futuristes alemanys Kraftwerk van publicar el 1977, “Europa Endlos”. I també s’ho fa tot solet a l’hora de generar sons i efectes amb el seu instrument, processant-los electrónicament, doblant-los i creant veus contrastades per pintar paisatges sonors plàcids i atemporals. El bordó i les set primeres notes de la primera peça, “Illontzean”, ja creen elles soles una atmosfera que no abandonem fins a 52 minuts després, quan el tema “Divises” clou un disc de forta personalitat. JORDI MARTÍ