Discos

El vessant més colorista i exhuberant de la rumba catalana és la veta on aprofondeix el grup de l’Anoia Terratombats. Amb una sonoritat on brilla la trompeta i el saxo per sobre dels ventiladors de les guitarres, els esquellots i el piano amb sabor antillà, i unes lletres que tan aviat aborden la història dels Països Catalans com la matriu cubana de la rumba, el joc del Barça de Guardiola, l’ecologisme o el caliu de la revetlla de Sant Joan en companyia de Carles Belda o aproximacions a l'havanera amb "Oreneta gentil", Terratombats consolida amb aquest àlbum les espectatives que havien aixecat fins ara els seus nombrosos concerts i la seva anterior maqueta, Mitjons blancs (2011), de la qual recuperen entre altres la cançó que li donava títol i que constitueix un dels hits del seu repertori; un repertori jove però madur, que recull les claus i els ensenyaments de les grans figures del gènere, començant, en primer lloc, per Gato Pérez i la seva particular melangia ballable, especialment palpables a la sensacional "Mira'm a la cara". Rumba que camina i camina...