El segon disc del grup de Vallirana Karabash, Societat accidental, és la reflexió, sovint enutjada, d'uns músics sobre les inquietuds i contradiccions de la generació mil·lennial, la seva, dins del sistema capitalista en crisi d'avui dia. El disc l'integren onze cançons amb lletres inspirades en el realisme brut i sonoritats que parteixen de la música independent anglosaxona. Tenen, a més, un caràcter retro amb la voluntat de tornar, d'alguna manera, als anys feliços de la infantesa, els 80 i 90. Gravat i produït per Jordi Casadesús i mesclat per Paco Loco, significa un canvi en la manera de funcionar del grup que fins ara s'havia autoeditat. També en l'estil, més enfocat cap al pop-rock que en D'humans i éssers (autoeditat, 2017), el primer treball, més folk, amb què van guanyar diversos premis i van arribar a la fase final del concurs Sona9.