La tria d'autor d'Albert Lloreta

Una joia oculta entre el soroll de festival. Aquesta estudiant de cinema de 21 anys de Memphis ha sorprès crítics i indústria amb Sprained Ankle (6131 Records, 2015), un recull de cançons fràgils per fora i duríssimes per dins. Tocarà dues vegades: una dijous, només per als asssitens al festival, i l'altra divendres, oberta a tothom a l’escenari Martini del CCCB. Folk trist ideal per digerir la ressaca.

Eduardo de la Calle
Dijous 2, 22.30 h (Bowers & Wilins Sound System)

Una de les novetats d’aquest any és l’espai Bowers & Willins Sound System, una zona dedicada a la música electrònica amb una programació de 18 hores diàries, de dotze del migdia a sis del matí. Eduardo de la Calle és un dels productors convidats a encetar aquesta marató. Recol·lector de les millors herències dels sons de Nova York, Berlín, Detroit i Chicago, oferirà una sessió meditativa i ambiental, a cavall del deep house i el minimal tecno.

Provinents del cor del Congo, Mbongwana Star van començar a tocar com a projecte obert i col·lectiu: molts cantants, els veïns dels músics afegint-se a la festa i cançons que es convertien en jam sessions caòtiques i eternes. D’aquesta festa musical en va acabar sorgint un projecte a les mans de Liam Farrel, un productor i músic irlandès, que va implicar-s'hi de manera excepcional, sumant-se com a membre de la banda i aportant-hi una relectura del batec congolès a través de l’electrònia, el dub i fins i tot el postpunk.

 

Des de la seva primera demo l’any 2010, proclamada per Mondosonoro com la millor maqueta de l’any a Catalunya, els gironins han consolidat el seu garatge de platja i punk-rock accelerat. Cosins germans de bandes com Mujeres o Zeidun, a Silverback (La Castanya, 2015) prometen un directe fet de cançons de rock brut i demolidor amb accents pop i molts hits per deixar-hi els peus.

Alex G 

El rei del DIY, aquest jove de Pensilvània, s’ha generat una audiència a través de múltiples treballs autoeditats i compartits al seu Bandcamp. Ara, amb Beach Music (Domino, 2015) manté l’essència del seu folk personalíssim de dormitori i hi afegeix foscor i complexitat sonora i compositiva. Alex G promet cançons evocatives perfectes tant per tancar la tarda del divendres com per començar la marató de dissabte.

 

 
Titus Andronicus

Divendres 3, 19.05 h (Escenari H&M)  

La injecció de punk esgarrapat d’aquesta banda de New Jersey ja ha visitat el festival diverses vegades i ha desgastat el calçat dels assistents a altes hores de la nit i en escenaris més aviat petits. Aquest any, però, Titus Andronicus s’amplifica amb llum diürna i  en un dels escenaris més grans del festival. Presentaran un exercici en contra de les modes de consum, una òpera-punk d’hora i mitja: The Most Lamentable Tragedy (Merge Records, 2015).

 

 

Holly Herndon
Divendres 3, 1 h (Escenari Pitchfork)

Figura cabdal de la reflexió artística sobre la hipertecnologia i doctorant en Computer Music a la Universitat de Stanford, per Holly Herndon teoria i pràctica van de la mà. Els seus treballs, tan propers al món de l’art contemporani com al circuit de l’electrònca, són capes expressionistes de sons, idees i sorolls que constitueixen una visió futurista del gènere electrònic. A Platform (RVNG Intl.-4AD-Popstock!) Holly Herndon investiga sobre l’era digital, les seves cavernes i cavitats més profundes.

 

Els barcelonins tornen amb un gir de guió en el seu quart disc. Enregistrat als Estats Units amb el productor Jake Aron, Jo competeixo (Warner, 2016) afegeix un so més electrònic i nocturn a la tradició pop-folk del grup. Ja s’ha convertit en un petit costum que Manel estreni els seus nous treballs en el marc del Primavera Sound. Aquest any, però, ho farà en un dels escenaris més grans del festival, on els pelegrins internacionals del Primavera podran descobrir aquest nou recull amb regust dels 80 i de les interseccions world music de Paul Simon.

 

Forjats a base de vídeos a Youtube, els màxims exponents del trap espanyol –una nova fornada creativa que està revolucionant el món de les músiques urbanes–, Pxxr Gvng, han trencat la frontera invisible entre l’underground i el mainstream. Barrejant sons provinents del reggaeton, el flamenc, el hip-hop i l'electrònica, els barcelonins entren a la programació del Primavera Sound per convidar els assistents a la festa de carrer que fa temps que protagonitzen.

 

Jenny Hval
Dissabte 4, 20.30 h (Escenari Pitchfork)

Després de tastar el yin i el yang de l’escena musical –va ser líder d’una banda de mètal gòtic i membre d’un grup de pop eteri naïf–, Jenny Hval, cantautora i performer noruega, ha trobat el seu espai en una refinada col·lecció de pop contemporani, crític i embrollat. A Apocalypse, Girl (Sacred Bones, 2015), Jenny Hval inspecciona qüestions de gènere i dubtes sobre la sexualitat.