La revista digital setmanal d'Enderrock
Estrenem quatre cançons de l'homenatge a Pi de la Serra
Tot caçant fills de puta
En el marc de l’Any Pi de la Serra, que commemora els 50 anys de trajectòria del ‘jutge’ pioner i més veterà en actiu, el festival BarnaSants promou un homenatge amb una quinzena d'artistes que revisaran i enregistraran les cançons més emblemàtiques del cantautor barceloní. El concert d'homenatge 'Si els fills de puta volessin el Quico es faria caçador' tindrà lloc l'11 d'abril al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. A EDR estrenem quatre de les versions, a càrrec de Joanjo Bosk, Bikimel, Pau Alabajos i Sílvia Comes.
text: Roger Palà. Fotos: Arxiu Enderrock
Per al concert del festival s'han adaptat un total de catorze cançons de Pi de la Serra, entre les quals destaquem les de Joanjo Bosk ("Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol"), Bikimel ("L'home del carrer", cantada en italià), Pau Alabajos ("La cultura") i Sílvia Comes ("Passen els dies").
El valencià Pau Alabajos versionarà "La cultura", perquè "en períodes de supressió de llibertats civils i retallades reiterades de drets socials i laborals, la cultura i sobretot la cultura compromesa juga un paper importantíssim a l'hora de plantejar una alternativa a les tisores i mordasses per decret". El cantautor de Torrent hi afegeix: "Els treballadors i les treballadores de la cultura ens hem quedat amb un grapat de notes i acords sobre el plat. Haurem de rosegar pentagrames i tabulatures si en volem fer una òptima digestió. Aquesta és una cançó antiga del Quico, però absolutament vigent".
La cantant i compositora Vicky de Clascà explica que la proposta de musicar "L'home del carrer" va sorgir del mateix Pere Camps, promotor del BarnaSants: "És una cançó que mai abans havia estat versionada per una dona, i era tot un repte". A l'hora d'enfocar la versió, Bikimel va decidir, "de manera immediata i intuïtiva", fer-la en italià. "A posteriori em vaig adonar que en italià té més síl·labes que en català i es pot frasejar més. Aquesta llegueresa m'ajudava a sortir de la part crua de la història i potenciar-ne la comèdia."
El cantautor empordanès Joanjo Bosk considera que la cançó "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol" té "una vigència acollonant tot i haver estat escrita cap al 1967", i segueix: "En pocs versos toca la doble explotació de la gent treballadora del país: la de l’Estat espanyol i la de la nostra pròpia oligarquia burgesa. És un himne de guerra irreverent, que en la litúrgia dels concerts fins i tot és terapèutica, la gent queda desfogada i ben ample”.
La cantautora Sílvia Comes explica: "'Passen els dies' és una cançó diferent i especial dins el repertori de Pi de la Serra, tant en la música com en la lletra. En aquest moment de crisi i convulsions socials vaig agrair trobar-me amb aquesta cançó sàvia, serena i que ens crida fins i tot a un íntim ecologisme: ''Som part de la naturalesa, ella ens ofereix poder, dóna duresa amb tendresa, ens fa triar ser o no ser'". El plantejament de Comes amb la versió és molt senzill: "Una veu i una guitarra. Crec que és una gran cançó, la seva nuesa ho pot fer evident, i jo no he fet més que despullar-la".
A més de les cançons que estrenem a EDR, a l'espectacle podrem gaudir de la veu tel·lúrica del cantautor solsoní Roger Mas (“Nocturna”), la cançó de Cesk Freixas (“El burro i l’àguila”) i Feliu Ventura ("Cançó en i") i el folk transgressor dels alcoians VerdCel (“Romanço en mi”). També hi haurà espai per a nous talents emergents com la cantant ebrenca Montse Castellà (“Suau”), pel regust de barri de Dani Flaco (“Passejant per Barcelona”) i Alejandro Martínez (“La mala setmana”), els aires de Ponent de la cantautora Meritxell Gené (“Cançó mansa”), el badaloní Albert Fibla (“La meva estrella”) i el jove cantautor del Carmel Jordi Montañez (“Sento el vent”). Totes aquestes versions s'editaran posteriorment en un exclusiu disc d'homenatge a Pi de la Serra, que es distribuirà encartat amb la revista Enderrock.
Abans, el divendres 11 d’abril, tots els que han participat en aquesta fantàstica història interpretaran les versions a l’escenari del BarnaSants i les compartian en directe amb el públic en un recital únic. El promotor cultural que impulsa el festival, Pere Camps, va posar un títol irònic al recital: Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador. A partir d’aquesta idea va motivar els artistes que hi prenen part perquè posessin el seu granet de sorra i reivindiquessin la figura del gran Pi de la Serra.
El valencià Pau Alabajos versionarà "La cultura", perquè "en períodes de supressió de llibertats civils i retallades reiterades de drets socials i laborals, la cultura i sobretot la cultura compromesa juga un paper importantíssim a l'hora de plantejar una alternativa a les tisores i mordasses per decret". El cantautor de Torrent hi afegeix: "Els treballadors i les treballadores de la cultura ens hem quedat amb un grapat de notes i acords sobre el plat. Haurem de rosegar pentagrames i tabulatures si en volem fer una òptima digestió. Aquesta és una cançó antiga del Quico, però absolutament vigent".
La cantant i compositora Vicky de Clascà explica que la proposta de musicar "L'home del carrer" va sorgir del mateix Pere Camps, promotor del BarnaSants: "És una cançó que mai abans havia estat versionada per una dona, i era tot un repte". A l'hora d'enfocar la versió, Bikimel va decidir, "de manera immediata i intuïtiva", fer-la en italià. "A posteriori em vaig adonar que en italià té més síl·labes que en català i es pot frasejar més. Aquesta llegueresa m'ajudava a sortir de la part crua de la història i potenciar-ne la comèdia."
El cantautor empordanès Joanjo Bosk considera que la cançó "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol" té "una vigència acollonant tot i haver estat escrita cap al 1967", i segueix: "En pocs versos toca la doble explotació de la gent treballadora del país: la de l’Estat espanyol i la de la nostra pròpia oligarquia burgesa. És un himne de guerra irreverent, que en la litúrgia dels concerts fins i tot és terapèutica, la gent queda desfogada i ben ample”.
La cantautora Sílvia Comes explica: "'Passen els dies' és una cançó diferent i especial dins el repertori de Pi de la Serra, tant en la música com en la lletra. En aquest moment de crisi i convulsions socials vaig agrair trobar-me amb aquesta cançó sàvia, serena i que ens crida fins i tot a un íntim ecologisme: ''Som part de la naturalesa, ella ens ofereix poder, dóna duresa amb tendresa, ens fa triar ser o no ser'". El plantejament de Comes amb la versió és molt senzill: "Una veu i una guitarra. Crec que és una gran cançó, la seva nuesa ho pot fer evident, i jo no he fet més que despullar-la".
A més de les cançons que estrenem a EDR, a l'espectacle podrem gaudir de la veu tel·lúrica del cantautor solsoní Roger Mas (“Nocturna”), la cançó de Cesk Freixas (“El burro i l’àguila”) i Feliu Ventura ("Cançó en i") i el folk transgressor dels alcoians VerdCel (“Romanço en mi”). També hi haurà espai per a nous talents emergents com la cantant ebrenca Montse Castellà (“Suau”), pel regust de barri de Dani Flaco (“Passejant per Barcelona”) i Alejandro Martínez (“La mala setmana”), els aires de Ponent de la cantautora Meritxell Gené (“Cançó mansa”), el badaloní Albert Fibla (“La meva estrella”) i el jove cantautor del Carmel Jordi Montañez (“Sento el vent”). Totes aquestes versions s'editaran posteriorment en un exclusiu disc d'homenatge a Pi de la Serra, que es distribuirà encartat amb la revista Enderrock.
Abans, el divendres 11 d’abril, tots els que han participat en aquesta fantàstica història interpretaran les versions a l’escenari del BarnaSants i les compartian en directe amb el públic en un recital únic. El promotor cultural que impulsa el festival, Pere Camps, va posar un títol irònic al recital: Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador. A partir d’aquesta idea va motivar els artistes que hi prenen part perquè posessin el seu granet de sorra i reivindiquessin la figura del gran Pi de la Serra.