La revista digital setmanal d'Enderrock
Estrenem la cançó "Deliri amable" del seu proper disc, titulat 'No hi ha herois'
Els antiherois fantàstics de Wantun
Els blanencs han tornat tres anys després del seu darrer EP, 'Ep!' (Picap, 2013), amb ganes d'acabar d'una vegada per totes amb els mites d'aquells herois que ens il·luminaven la cara de ben petits. Sota la producció de Jaume Pla (Mazoni) i amb un pop-rock guitarrer i cru, Wantun publicaran el 7 d'octubre el tercer disc, 'No hi ha herois' (Luup Records), i a EDR n'avancem una cançó: "Deliri amable".
Text: Sandra Tello. Fotos: Alícia Vogel
No hi ha herois és un punt i a part en la discografia de Wantun, després d'Animalia (Picap, 2010), Anònim X (Picap, 2012) i l'EP Ep! (Camaleó Records, 2013). Toni Sánchez (veu i guitarra), Ricard Borrell (baix), Joan Vissi (guitarra i teclats), Aleix Iglesias (guitarra, teclats i sintetitzadors) i Cesc Borrell (bateria) tornen a escena amb el pop-rock que els representa. Els blanencs publicaran el divendres 7 d'octubre onze cançons indie-pop que s'allunyen de les darreres jugades més experimentals.
És per això que han tingut l'assessorament de Mazoni al capdavant de la producció: "Ens agradava el que fa, té un registre molt gran. Vam anar amb l'Aleix a unes jornades de l'Arts Santa Mònica on va explicar com componia [el work in progress 31 dies: composant] i ens va agradar per tenir una altra visió", comenta Ricard Borrel. El resultat de tenir-lo a l'estudi ha estat més que satisfactori: "La producció ha estat totalment diferent, el disc és molt més cru que els altres, hi ha menys acústiques, és més indie", valora el baixista.
És per això que han tingut l'assessorament de Mazoni al capdavant de la producció: "Ens agradava el que fa, té un registre molt gran. Vam anar amb l'Aleix a unes jornades de l'Arts Santa Mònica on va explicar com componia [el work in progress 31 dies: composant] i ens va agradar per tenir una altra visió", comenta Ricard Borrel. El resultat de tenir-lo a l'estudi ha estat més que satisfactori: "La producció ha estat totalment diferent, el disc és molt més cru que els altres, hi ha menys acústiques, és més indie", valora el baixista.
Les cançons tenen una dualitat expressiva. D'una banda, cadascuna fa referència a relats quotidians, i a més, el protagonista és un personatge fantàstic diferent. El grup presentarà cada cançó del disc amb una caràtula corresponent on apareix l'implicat. Si bé "Relats d'eufòria" és cosa de Frankenstein, a EDR podeu escoltar "Deliri amable" acompanyada de la portada genèrica de l'àlbum: