La revista digital setmanal d'Enderrock
Noves veus per a un disc que surt d'un web, que fa néixer un festival i que ja té gira
Belda & Sanjosex: 'Càntut' a quatre bandes
L'acordionista sabadellenc Carles Belda i el cantautor bisbalenc Carles Sanjosé (Sanjosex) treuen al mercat el 21 d'octubre el seu nou disc, 'Càntut' (BankRobber, 2016), del qual avancem "Serrallonga". Tot plegat neix d'un web homònim al disc que recull gravacions amb patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines, empelt d'un primer blog del mestre de música Albert Massip. Ha arrelat bé i ja dóna molts fruits...
Text: Helena M. Alegret / Gerard de Josep. Fotos: Néstor Noci
'La Cultura suma, i l'herència hi és', diu la cita que encapçala el llibret del disc en la primera de les 15 cançons, la tendríssima "La vella filosa". És amb aquest lema que Belda & Sanjosex donen nova veu al projecte Càntut, en un àlbum on, com una puntada més al teixit, van enfilant tot de perles antigues i no tan antigues. Des d'"El pomeró" (on se sent una intro d'una gravació original d'una àvia) fins al "Serrallonga" (que estrenem en aquest EDR i que, des d'un punt de vista diferent, dóna una volta més al personatge que també va cantar Lluís Llach), passant per "El pardal" (que canta sol excepcionalment Carles Belda), "El general Bum-Bum" o, cantada en duet, "La desgràcia d'un pobre home (el Gitano)". Completen la formació del treball discogràfic la violinista Coloma Bertran (Les Violines) i el multiinstrumentista Jordi Casadesús (La iaia).
Sanjosex parla de la cançó "Serrallonga" i de la cantant: "Des del punt de vista musical tot ha estat molt fàcil. L'única part complexa va ser acabar la cançó d'en "Serrallonga", i al final va ser preciós. De cop, estàvem tocant amb un deix fort de blues i la Coloma Bertran hi va afegir un toc americà amb el violí. I és clar, això només ho pot fer perquè té molts recursos i és una bona instrumentista". I rebla Belda: "Si n'hem fet una cançó que recorda el blues del Mississipí és perquè hi ha una confluència real entre una cosa que hem escoltat, per exemple, Robert Johnson, i la història d'en Serrallonga. En el fons estem explicant el mateix, una vida molt truculenta".
Pel que fa a les lletres diferents que han trobat per a cada cançó de la tradició oral, de "Serrallonga" Carles Sanjosé n'apunta: "Hi he deixat la forma 'quitar la vida' perquè el verb em va fer molta gràcia". Al web la cançó la cantaven dues dones: la versió més llarga i que diu el 'li va quitar la vida' és la de Francisca Busquets, nascuda a Sant Hilari Sacalm el 1917; amb aquell text havia après a llegir, i per això quan va ser enregistrada encara se'n recordava. I de troballes n'hi ha un munt en cançons com "Per l'aliment del bon vi" (on canten a duet com en una taverna i qui beu potser queda enganyat, despardenyat, desencalçat...) o "La Dida" (amb una despullada interpretació de Sanjosé, gairebé sol a veu i guitarra, excepte l'eco final d'un acordió de so etern).
"El general Bum-Bum", Belda & Sanjosex la citen com a exemple que no totes les cançons del repertori són de fa molts segles. Explica Carles Belda: "N'hi ha que són de llegat centenari, però altres poden tenir vuitanta anys i un autor conegut, com 'El general Bum-Bum', per exemple". Se sap de qui és (Joan Llongueres) i fa servir uns referents històrics clars: parla d'Eugenio de Gaminde, el general responsable del bombardeig de la vila de Gràcia que va tenir lloc l'abril de 1870, quan els graciencs van revoltar-se perquè el govern espanyol els volia obligar a anar a files. Tot i que al web Càntut hi ha registrades set gravacions diferents, la lletra que han triat perquè la canti Sanjosex és la de la versió de La Trinca, del disc L'orgue de gats (Edigsa, 1971).
El web Càntut inclou més de mil gravacions casolanes i informació del que serà el festival que ha fet néixer a Cassà de la Selva del 18 al 20 de novembre. Abans, Belda & Sanjosex presentaran el disc al festival Connexions (dia 27 d'octubre al CAT), en un concert coproduït amb el Circuit Folc que també els portarà a diversos indrets dels Països Catalans.
Sanjosex parla de la cançó "Serrallonga" i de la cantant: "Des del punt de vista musical tot ha estat molt fàcil. L'única part complexa va ser acabar la cançó d'en "Serrallonga", i al final va ser preciós. De cop, estàvem tocant amb un deix fort de blues i la Coloma Bertran hi va afegir un toc americà amb el violí. I és clar, això només ho pot fer perquè té molts recursos i és una bona instrumentista". I rebla Belda: "Si n'hem fet una cançó que recorda el blues del Mississipí és perquè hi ha una confluència real entre una cosa que hem escoltat, per exemple, Robert Johnson, i la història d'en Serrallonga. En el fons estem explicant el mateix, una vida molt truculenta".
Pel que fa a les lletres diferents que han trobat per a cada cançó de la tradició oral, de "Serrallonga" Carles Sanjosé n'apunta: "Hi he deixat la forma 'quitar la vida' perquè el verb em va fer molta gràcia". Al web la cançó la cantaven dues dones: la versió més llarga i que diu el 'li va quitar la vida' és la de Francisca Busquets, nascuda a Sant Hilari Sacalm el 1917; amb aquell text havia après a llegir, i per això quan va ser enregistrada encara se'n recordava. I de troballes n'hi ha un munt en cançons com "Per l'aliment del bon vi" (on canten a duet com en una taverna i qui beu potser queda enganyat, despardenyat, desencalçat...) o "La Dida" (amb una despullada interpretació de Sanjosé, gairebé sol a veu i guitarra, excepte l'eco final d'un acordió de so etern).
"El general Bum-Bum", Belda & Sanjosex la citen com a exemple que no totes les cançons del repertori són de fa molts segles. Explica Carles Belda: "N'hi ha que són de llegat centenari, però altres poden tenir vuitanta anys i un autor conegut, com 'El general Bum-Bum', per exemple". Se sap de qui és (Joan Llongueres) i fa servir uns referents històrics clars: parla d'Eugenio de Gaminde, el general responsable del bombardeig de la vila de Gràcia que va tenir lloc l'abril de 1870, quan els graciencs van revoltar-se perquè el govern espanyol els volia obligar a anar a files. Tot i que al web Càntut hi ha registrades set gravacions diferents, la lletra que han triat perquè la canti Sanjosex és la de la versió de La Trinca, del disc L'orgue de gats (Edigsa, 1971).
El web Càntut inclou més de mil gravacions casolanes i informació del que serà el festival que ha fet néixer a Cassà de la Selva del 18 al 20 de novembre. Abans, Belda & Sanjosex presentaran el disc al festival Connexions (dia 27 d'octubre al CAT), en un concert coproduït amb el Circuit Folc que també els portarà a diversos indrets dels Països Catalans.