'Malalts del cel', l'últim disc del cantautor, repassa l'origen dels ideals de la seva generació sexagenària

Sisa assalta el cel

"Un disc d'abstraccions" és el que diu que ha fet Sisa amb 'Malalts del cel' (Satélite K, 2016). Hi col·laboren i aporten el seu talent artistes amics com Pau Riba, Marina Rossell, Anna Roig, Roger Mas, David Carabén (Mishima) i Selene (Música Dispersa), així com també els seus fidels músics Gregori Ferrer (pianista), Xavier Riba (violinista) i Dolors Palau, l'eterna segona veu de Sisa.
Text: H.M.A. i Bernat Dedéu / Helena Morén Fotos: Juan Miguel Morales
Tardor del 2017: Sisa té 68 anys i és portada de l'Enderrock de novembre. L'entrevista per a la revista la signa el jove filòsof Bernat Dedéu, amb qui conversen sobre pensaments, valors i vida. Una vida intensa que, al disc, Sisa la repensa 48 anys després d'"aquell noi que amb vint anys va gravar el seu primer disc i que tenia uns somnis, unes aspiracions, uns ideals...". D'aquesta manera, a través de les 19 noves cançons (on hi ha vals, rock'n'roll, bolero, folk, psicodèlia, poesia i inevitablement cançó d'autor) diu "he pretès explicar-me a mi mateix i una mica també explicar la meva generació".



S'hi configura un 'nosaltres', els 'malalts del cel', aquells que tenen inclinació a les "fantasies èpiques, il·luminismes, fonamentalismes, dogmatismes, redemptorismes...". És un disc que viu "en la utopia", parla de "la condició humana" i assegura, com en la cançó "Duchamp", que ja estava gravada amb Melodrama, que "l'art és la mirada i ha de ser una aspiració de l'existència, no una producció d'objectes per admirar ni una indústria comercial com la que ha acabat sent".

A Sisa li agradaria que "la vida es regís per una mirada artística". Tot i que això no és així i tot se li ha fet efímer, el cantautor galàctic assegura d'aquest disc: "És el que m'ha fet sentir millor de la meva carrera i de tota la meva vida artística, perquè ho he controlat tot, dirigit tot i produït tot (...). He deixat fluir les cançons de la mateixa manera que es medita, és a dir, parant la voluntat, deixant la ment en blanc i provocant que surti tot el que surti, bo o dolent, intentar canalitzar-ho sense traves".

Les cançons de Malalts del cel les va començar a escriure fa cinc anys amb l'objectiu de fer el disc que volia, deixant sortir el material lliurement i envoltat d'amics, alguns dels quals, com Roger Mas o David Carabén, el tenen com a referent: "Si hi ha gent bona que et segueix és que no has anat tan errat per la vida, si més no en el camí musical".