Estrenem dues cançons del nou disc del gironí Ca Vell, "El teu camí" i "Girona"

Ca Vell, fent camí a la velocitat d'un gos vell

Culpes perdonades (Microscopi, 2016) és el tercer disc de Ca Vell, alter ego de Marc Puntunet. A diferència del seu primer treball, homònim i autoeditat el 2010, i el segon, Decadents (autoeditat, 2014), aquest tercer ja té un segell català que el distribuirà i està cuinat amb cura cap a les sonoritats folk i d'arrel americana, amb col·laboracions com les de la poeta Blanca Llum Vidal, Leonmanso i el cantant Constan Fernández.
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Sandra Casado
Quines són les estirps poètiques d'aquest disc?
El poemari Llum de far grisa (Edicions 62, 1997) de Xulio Ricardo Trigo vertebra aquest treball. El mateix autor ha cedit "Paraules", un poema inèdit (fins ara) que obre el llibret del disc. Els versos de Pere Joan Martorell, Rosa Font i Llorenç Gomis i els cinc temes de collita pròpia han acabat de donar cos al projecte.
 
'...tot ve marcat per una llum que agonitza...' Veus el paisatge tan desert com el recita Blanca Llum Vidal a la introducció de la cançó "Estirps" que obre el disc? De la poeta Blanca Llum Vidal ja n'havies musicat un poema seu, "Ull d'huracà"...
M’agraden molt les imatges que dibuixa aquest poema, la sensació de solitud, de quietud, de silenci. Efectivament, em va encantar "Ull d'huracà" i el vaig musicar, des de llavors he anat seguint el treball de la Blanca. Així que li vaig proposar de participar, va acceptar i ens vam plantar a casa seva amb els estris per enregistrar.
 
Quin és el canvi principal (que veus tu com a compositor) des de Decadents (2014) fins a aquest Culpes perdonades (2016)?
El disc Decadents va ser un treball conceptual, on reivindicàvem el decadentisme, i les composicions i els arranjaments van estar molt condicionats per aquest fet. Era més urbà, elèctric, més decadent. A Culpes perdonades hem volgut passejar per espais oberts i acústics. Hem buscat una mica de llum dins la foscor.
 

Què t'agrada de la tradició i què voldries superar?
M’agrada el que ens pot ensenyar i el que en podem aprendre, sempre amb un pensament crític. No m’agrada la tradició cruel ni la que imposa.
 
Cançons com "Estirps II" es prenen el seu temps per expandir-se. Ca Vell camina lent però ferm?
Caminem a la velocitat d’un gos vell i amb la fermesa d'un elefant (riu). La veritat és que no hi ha pressa, l’important és fer camí...

La cançó "El teu camí" sembla que vol ser optimista. Volies aportar llum davant els deserts inclements o és pura ironia d'un camí difícil? (també passa a "Col·lisió", música alegre en un context més aviat apocalíptic)
Encara que sembli mentida, és una cançó optimista i irònica alhora. Parla amb una tranquil·litat inusual que tot desapareixerà. Fins i tot el futur. El temps no té pietat. Hem de viure el camí, sigui com sigui i costi el que costi. 

 
"Girona" és el teu retrat sentimental a la ciutat que et faltava fer?
El retrat és d’en Xúlio, l’autor de la lletra. Moltes vegades havia pensat de fer una cançó que parlés de Girona, però no va sorgir mai res. En Xúlio retrata una Girona de fa dècades. Avui Girona (el barri vell) és un espai turístic que poc té a veure amb aquells anys. Em va agradar molt en aquest sentit.
 
"Trenca'm" és una balada delicada musicalment però que comença amb un 'Escupo...'. T'agraden els contrastos?
Sí, sobretot sorprendre. De tant en tant utilitzar paraules que no solen aparèixer en una cançó, com ara “genitals” o “vaticinar” .
 
"L'home del passat" és el teu alter ego del passat?
Parla d’un home condemnat a l’oblit, però que s’aferra a mantenir el seu record viu en les memòries, que no sap que ha estat oblidat.