Fa anys que Love of Lesbian havia assolit l'ideal difícil i treballat d'arribar a molta gent amb la seva música, però lluny de buscar una comoditat convenient, amb 'El poeta Halley' (Warner, 2016) la banda continua cercant la inspiració. Amb aquest disc els barcelonins s'embarquen en una nova lluita artística que defuig els recursos musicals més evidents, engreixant un imaginari oníric i nostàlgic que ja forma part de la història del pop fet a casa. Parlem amb el cantant i compositor de la banda, Santi Balmes, sobre la seva nova fita.

Text: Andrea Romanos. Foto: Noemí Elias

Què suposa per a vosaltres rebre un Premi Enderrock a l'artista de l'any després d'acumular-ne tants en llengua no catalana?
Evidentment ens afalaga. És genial ser el primer grup català que canta en una llengua no catalana a rebre el premi a millor artista de l'any, i crec que reflecteix una obertura de mires en la vostra política editorial. És evident que nosaltres portem una temporada molt frenètica, i és bo recollir-ne els fruits i sentir-te el portaveu emocional de molts.

El Premi ve donat pel que ha suposat artísticament El poeta Halley.
Amb aquest disc hem fet una aposta que ens ha sortit força bé. No s'ha d'oblidar el context. És el primer disc que havíem signat amb una companyia major, es podia esperar que anéssim a la recreca dels hits més mainstream, i no ha estat així. La primera cançó que vam presentar i la que més ha sonat a les ràdios comercials és una que dura 6 minuts. Precisament el que hem volgut ha estat aprofitar l'oportunitat que et dóna una major quant a mitjans de comunicació, etc., per extremar encara més el discurs. I una maniobra que a priori semblava suïcida ens ha resultat exitosa, el disc va saltar a número u en vendes directament. A segons a quina edat de la teva vida et pots atrevir a presentar riscos artístics perquè tens una base de fans receptius que estan cansats d'escoltar sempre el mateix. Aquest és un disc on, en una segona audició, descobreixes moltes coses.

Aquest és un àlbum on busqueu noves fórmules, noves reflexions... Va ser difícil reinventar-vos quan clarament sabíeu que el que fèieu funcionava?
El que hem fet no és un moviment artístic que surti d'una crisi. Sempre hem confiat molt en la gent, en els nostres seguidors. Si tu et vols dirigir a una majoria, jo no sé com es fa això, perquè la nostra majoria està molt fragmentada. Per tant no volíem llençar trets a l'aire i anàvem a buscar un públic molt concret, no el mateix de sempre, i crec que aquest disc és el pas que pensàvem que havíem de fer. I tampoc volem que això es converteixi en una màxima que sempre utilitzem, perquè potser al següent disc busquem altres hits més directes, però no serà perquè apuntem a un públic concret, sinó pel mateix moviment que té la creació.



El disc està guiat per un personatge, el poeta Halley. És una espècie d'alter ego, o va néixer al marge de la teva personalitat?
El poeta Halley és un personatge que sempre estava demanant sortir, implícit en algunes cançons que havíem fet fins ara. En aquest disc li hem donat vida, representa aquell altaveu que estem buscant de tu mateix com a personalitat artística. És una persona molt fantasiosa, que ens ha funcionat molt. Representa tota una mentalitat, és quelcom molt abstracte. Representa el millor de tu mateix, que és el que intentem fer sortir totes les persones que ens dediquem a la creació.

Diries que aquest és un disc que surt d'una etapa més de calma i de gaudiment després de tot l'èxit i la pressió que teníeu a sobre quan vau treure 1999 i La noche eterna?
Sí, és un disc de reflexió i que a la vegada intenta establir una base de cara al futur. Havíem parlat de moltes temàtiques a la nostra carrera, però en general tot estava basat en l'amor i el desamor. Aquest cop volíem dedicar un disc a la poesia i a altres mitjans artístics, de manera que la poesia fos l'objectiu i no el mitjà. Que la persona homenatjada no fos aquell a qui t'estimes, sinó l'acte poètic en si. Vam voler fer un disc d'amor al món de les paraules.

Tot i així cada cop que treieu disc s'aixeca la tempesta. Aquest any heu tornat a grans festivals, heu fet gira per l'Amèrica Llatina... Com ho heu viscut?
A l'Estat espanyol ens preocupava perdre l'empenta, no aspiràvem a créixer sinó a mantenir fans. D'alguna manera has de parar la teva missió, si vas augmentant fans indiscriminadament segur que els estàs perdent per una altra banda. Del que ens hem sorprès molt ha estat del creixement a l'Amèrica Llatina, on cada cop ens segueix més gent i estem revivint una etapa que ja havíem passat a Espanya. Fa tres anys a Mèxic vam tocar davant dues-centes persones, i ara vam programar dos concerts amb tres mil cadascun. Allà el sostre no l'hem tocat. L'Amèrica Llatina és com aquell somni de tornar als disset anys amb l'experiència d'ara.



També heu tingut temps per fer altres coses més de casa, com la versió de "Qualsevol nit pot sortir el sol". Què va suposar per a vosaltres?
Ens ha fet molta il·lusió, és un tema que escoltava amb dotze anys i em meravellava la seva senzillesa. Ho recordo molt com una de les parts mes oníriques de la meva infantesa, que va de la mà d'un temps en què mirava el programa de televisió Planeta imaginari. Sempre havia pensat fer alguna versió, i tot i que anàvem malament de temps quan ens ho van proposar, no vam poder dir que no.

Quins reptes es pot marcar de cara al 2017 una banda com la vostra, que sembla que ho ha aconseguit tot?
Aquesta és una cosa que em plantejo molt sovint, fins on arriba l'ambició. De vegades veig gent al meu voltant, d'altres bandes, per qui no hi ha sostre. Per mi potser sí que n'hi ha una mica més, perquè nosaltres som en un punt molt agradable, en què una de cada deu persones ens saluden. Potser si ens saludessin deu de cada deu seria una mica més agobiant, i estaríem dirigint les coses a una globalitat molt estranya. Ara de moment comencem la gira per sales, i de ben segur que recuperarem l'espectacle Miralls i miratges. Ens ve molt de gust continuar, ja que aquest espectacle ha estat una tessitura molt enriquidora per nosaltres i una de les coses que més ens han diferenciat.