La revista digital setmanal d'Enderrock
La primera etapa en solitari del cantautor valencià (2000-2008) es recull al disc en directe 'Al BarnaSants'
Els cinc antològics d'Òscar Briz
Òscar Briz fa una mirada enrere en aquest directe 'Al BarnaSants' que va realitzar l'any 2010 però que surt ara al 2017 editat per Ventilador Music. El disc conté quinze cançons, dues de les quals inèdites sobre lletra de Salvador Espriu, "Contra el sol" i "Sense futur". EDR estrena "Contra el sol" per anar fent boca de la sortida del disc el proper divendres 13 de gener.
Text: Helena Morén Alegret. Foto: Vicent Martínez Fuster
Òscar Briz va tenir un accident domèstic (enfilant-se a un pi) la primavera del 2016 que ha fet que l'últim any hagi estat com ell diu en temporada de "guaret". Tot i aquesta limitació que li ha afectat certa mobilitat d'un braç, Briz és un músic incombustible i no ha perdut pistonada com ell mateix explica, estant en diverses bandes alhora: "Sempre dins el camp de la cançó popular, aprofite la meua versatilitat i el coneixement adquirit com a fan per portar al directe fins a cinc projectes diferents. Tret del que funciona amb el meu nom, en tots ells treballem, com a anglòfil que sóc, repertori en anglès".
I per obrir l'any 2017, Òscar Briz arrenca igual d'energètic i melòman amb les quatre propostes en anglès i una de pròpia catalana i des del seu vessant més prestigiat com a cantautor valorat, amb el nou disc a la màniga:
The Postman Rocks és el grup més antic. El que oferim és una intensa sessió de rock’n’roll amb tota la suor i l’energia que demana. Som un trio i el repertori se centra en el període que va des de l’esclat del punk el 1976 fins a meitat dels anys 80.
Betty Fish and The Sharks és un dels dos projectes que compartisc amb la meua companya Lisa, ací amb l’alter ego Betty Fish i una pinta i repertori totalment seixanters: de Dusty Springfield a Nancy Sinatra, passant pel northern soul i amb algun toc brasiler kitsch.
Els Florentins som també un trio: nosaltres dos més el jove violinista Jordi Silvestre, que darrerament s’ha unit a Deliri. Cançons de dona i home, a duet o fent solos: Laura Marling, The Civil Wars, Regina Spektor, Ryan Adams, etc.
That Old Feeling: Darrerament m’he presentat fins i tot com a crooner acompanyat d’un un trio de jazz amb aquest nom. Interpretem Cole Porter, Nat King Cole, Sinatra, etc.
Òscar Briz, cantautor: "Passat més d’un any des de la publicació del meu darrer disc, Entre llums i ombres (Mésdemil, 2015), he hagut d’abandonar el format de quartet per presentar-me amb l'acompanyament únic del pianista Miguel Caballer.
"A banda dels concerts i col·laboracions del present curs, m’he passat l’any pujant una sèrie de vídeos sense trampa ni cartró, gravats amb el mòbil, titulada 101 Favourite Songs, en la qual toque i cante temes que m’agraden d'autors molt diversos. Es pot trobar, a més de a la pàgina, al Youtube. El repte era acabar dintre del 2016. Un dels autors que han repetit a la sèrie esmentada ha estat Leonard Cohen, evidentment un referent dels grans per a mi. La notícia del seu traspàs m’arribà a través d’un post de Pau Miquel Soler, d’Arthur Caravan, i tot i que ja l’havia inclòs amb “Hey, that’s no way to say goodbye”, tot seguit vaig pujar a tall d’homenatge final “The Sisters of Mercy”. Eren les 7 del matí, la qual cosa diu molt de com dormim alguns..."
I per obrir l'any 2017, Òscar Briz arrenca igual d'energètic i melòman amb les quatre propostes en anglès i una de pròpia catalana i des del seu vessant més prestigiat com a cantautor valorat, amb el nou disc a la màniga:
The Postman Rocks és el grup més antic. El que oferim és una intensa sessió de rock’n’roll amb tota la suor i l’energia que demana. Som un trio i el repertori se centra en el període que va des de l’esclat del punk el 1976 fins a meitat dels anys 80.
Betty Fish and The Sharks és un dels dos projectes que compartisc amb la meua companya Lisa, ací amb l’alter ego Betty Fish i una pinta i repertori totalment seixanters: de Dusty Springfield a Nancy Sinatra, passant pel northern soul i amb algun toc brasiler kitsch.
Els Florentins som també un trio: nosaltres dos més el jove violinista Jordi Silvestre, que darrerament s’ha unit a Deliri. Cançons de dona i home, a duet o fent solos: Laura Marling, The Civil Wars, Regina Spektor, Ryan Adams, etc.
That Old Feeling: Darrerament m’he presentat fins i tot com a crooner acompanyat d’un un trio de jazz amb aquest nom. Interpretem Cole Porter, Nat King Cole, Sinatra, etc.
Òscar Briz, cantautor: "Passat més d’un any des de la publicació del meu darrer disc, Entre llums i ombres (Mésdemil, 2015), he hagut d’abandonar el format de quartet per presentar-me amb l'acompanyament únic del pianista Miguel Caballer.
"A banda dels concerts i col·laboracions del present curs, m’he passat l’any pujant una sèrie de vídeos sense trampa ni cartró, gravats amb el mòbil, titulada 101 Favourite Songs, en la qual toque i cante temes que m’agraden d'autors molt diversos. Es pot trobar, a més de a la pàgina, al Youtube. El repte era acabar dintre del 2016. Un dels autors que han repetit a la sèrie esmentada ha estat Leonard Cohen, evidentment un referent dels grans per a mi. La notícia del seu traspàs m’arribà a través d’un post de Pau Miquel Soler, d’Arthur Caravan, i tot i que ja l’havia inclòs amb “Hey, that’s no way to say goodbye”, tot seguit vaig pujar a tall d’homenatge final “The Sisters of Mercy”. Eren les 7 del matí, la qual cosa diu molt de com dormim alguns..."