La revista digital setmanal d'Enderrock
Ja es pot escoltar el sisè disc de la banda de Collbató, 'Skin' (BCore, 2017)
Sota la pell d'Anímic
Louise Sansom pren el protagonisme de la veu d'Anímic i en anglès va cantant les vuit cançons del nou àlbum, que s'endinsa en sonoritats més electròniques, virant cap a un retorn als orígens del grup. Són vuit cançons que aprofundeixen en el que ens manté humans en aquest món i reten homenatge a les vides d'aquells que deixen la seva pròpia en segon terme per posar-la al servei dels altres.
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Gustaff Choos
Louise Sansom contextualitza el disc: "El disc parla del que és humà i el que és inhumà. Teníem pensat anomenar el disc Skin & Steel per remarcar el poc que ja sentim en general... 'Glass' parla de la part més fràgil de l'ésser humà, però també de la fragilitat de tot el que sosté la nostra manera de fer i pensar, i el fi cristall que hi ha entre les diferents realitats d'una persona a una altra. La lletra de 'Glass' parla de com ignorem els que tenim al costat, com la nostra indiferència cap al veí el converteix en un ens abstracte i inexistent".
La cançó es contraposa a "Inhuman", per valorar aquells que posen la seva vida en segon terme per ajudar els altres: "Aquesta gent que és humana de veritat; els altres només vivim el nostre moment abans de desaparèixer, però ells fan que la humanitat tiri endavant".
Són poques cançons però denses i profundes que apunten contra el món virtual, com "Slave": "La idea primera de la lletra era parlar del maltractament a l'ésser humà, d'un cap a un altre, en tots els sentits, tant el domèstic com el d'un país a un altre. Però arran dels vuit videoclips que hem preparat va sorgir una nova manera de veure-la. La directora ha enfocat el protagonista com un esclau de les xarxes socials. I això ens ha fet pensar molt l'últim any, les xarxes i les bombolles que creen, la realitat que venen. Nosaltres en concret no ens en considerem addictes, però veure a altres que en són és fascinant... És com una nova religió!".
Sobre la nova sonoritat que pren Anímic, Sansom conclou: "Desapareix el nostre vessant més folk, que era molt de Ferran [Palau]. Ell té el seu projecte personal i pot portar el seu estil a un espai totalment personal per un costat, així que ens hem vist amb un ampli món de possibilitats on experimentem més en el pla vocal i d'estil. Tot i que vam començar la creació del disc amb la idea de cantar tots dos, vam veure de seguida que la veu del Ferran no encaixava en el tipus de cançó que estava sortint. La veritat és que hem tornat als orígens pel que fa a composició, perquè feia temps que Ferran componia els seus temes i jo componia els meus, però en aquest disc la música l'hem feta entre tots dos des del principi, decidint al cinaunta per cent. Les lletres, això sí, són meves, escrites en diferents moments de l'any 2016, alguna de final del 2015 fins i tot. Tot va començar amb la lletra de 'Hidden', una cançó que havia de dir-se 'Skin', perquè fa referència a la transsexualitat, sota la pell, el que s'hi amaga, ser un mateix. I l'electrònica ens ha tornat a fer il·lusió, explorar, experimentar i aprendre. Aquest disc és un primer pas i ja pensem en el següent".