'De primavera i ràbia' és un segon disc ple d'emocions i sentiments

A l'EDR d'aquesta setmana presentem en exclusiva el disc sencer De primavera i ràbia i repassem amb la cantant i guitarrista Marta Pérez les cançons que formen part del segon treball dels gironins. 

"Em bullen els peus": És una explosió anunciada, un crit d'ajuda d'algú que, en un moment extrem, necessita expressar la seva angoixa.

"La maleta": Va de la voluntat de renovació i el tancament d'un cicle per començar-ne un de nou, deixant enrere tots els pesos del passat.

"The Call": Probablement és la cançó que té uns llaços més forts amb el primer disc pel que fa a la sonoritat. És una confessió, una disculpa, un intent de connectar de nou amb algú que ha marxat.

"Colors": És la primavera vista com a esperança i canvi, una cançó que malgrat tenir una harmonia més fosca pregona la vinguda de la claror.

"Gratx": La descripció d'un matí d'assaig i de tot el que comporta: experimentar, jugar, enfadar-se, batallar, caure, riure, aixecar-se, treballar, parar, esgotar-se... En definitiva, crear.

"Roses en un prat": Va sortir d'un somni estrany. És una cançó de textures suaus i aèries i de moments per mirar sense ser vist.



"Lonesome Wolf": Com diu el seu nom, representa la solitud de qui vagareja després d'haver viscut intensament.

"L'àvia": Tot i tenir un ritme enjogassat i fresc, aquesta cançó ens recorda que, arribats a un punt, malgrat que ens sembli que tot va bé, estem immersos en un cicle que no s'acaba mai.

"Tòtems inestables": És un desafiament, un intent d'obrir els ulls i trencar amb els patrons establerts i tot el que ens fa creure que la realitat és el que se'ns presenta.

"Voldria saber": Una altra cançó de primavera on s'expressen constantment les ganes de preservar i retrobar tot el que ens fa feliços.

"Sola": Expressa les pors i les fugides del que ens envolta, les poques ganes d'afrontar la realitat.

"Bildungsroman": Explica com, a còpia de viure, créixer i observar-se, un mateix es va adonant de qui és.