El duet establert a Barcelona Downliners Sekt, format per Fabrizio Rizzin i Pere Solé, acaba de publicar el seu tercer àlbum, Silent Ascent, un treball d’electrònica fracturada, extremadament detallista i esculpit de manera artesanal. Si als seus EP cada tema era un exercici d’estil, en aquest disc, expliquen: "Hem intentat guardar més coherència amb els sons escollits”. 

En aquest sentit, defineixen la seva manera de treballar com un procés creatiu artesanal: “Tot i els sofisticats softwares d’avui en dia, podríem treballar amb el mateix tipus d’eines que fèiem servir fa deu o dotze anys”. Poc desplegament tècnic, moltes hores de jams i samplejat de tots els materials són algunes de les claus del seu so personal. 

Quan la periodista musical de la BBC Mary Anne Hobbs va descobrir la seva trilogia de maxis, publicats pel segell barceloní Disboot, va dir de Downliners Sekt que la seva música trencava el cor. Per la seva banda, el duet també es defineix: “La nostra música costa molt de definir, i això és el que ens agrada, perquè vol dir que té un punt original del qual costa trobar referències”.

Aquest 2014 fa deu anys que Downliners Sekt van publicar el seu primer treball –tot i que des del 2000 treballen junts–, i ho celebraran al Sónar, festival que ja van trepitjar fa tres edicions. Downliners Sekt és un dels grups nacionals amb més projecció internacional de la 21a edició del festival de música avançada. El seu recent fitxatge amb el prestigiós segell francès Infiné, que entre altres artistes té Francesco Tristano, Apparat i Aufgang, avala una incipient trajectòria que els situa un pas endavant en la història de l’electrònica catalana. “Cada cop és més normal que a gent d’aquí li vagi bé a fora. Això és com l'NBA als vuitanta, que només hi jugaven nord-americans fins que es van adonar que hi havia europeus que eren igual de bons que ells. Crec que som part d’una normalització lògica en què les escenes són més globals.” 
 

De fet, Downliners Sekt són més músics que productors: “Gravem les sessions, les escoltem i en guardem fragments molt curts. És una feina bastant minuciosa”. A més, intenten que l’ordinador no s’apoderi del control del seu so: “Busquem que els sons siguin una cosa nostra. Potser per això tardem tant a produir, perquè tenim una manera de treballar que ens demana més temps per aconseguir el toc personal que hi volem donar.”

La complexitat de la seva música, la multiplicació de capes i els microritmes creats en les jams d’improvisació els donen la base per després construir els temes. Però mentre que a l’estudi tot és un joc de textures que dota la seva música d’una atmosfera densa i repleta de matisos, als bolos despullen els seus temes. “En el directe ens quedem amb la part més bàsica del tema, li traiem la part de complexitat, i remesclem altres coses del disc.” La improvisació, sempre basada en una paleta de sons, forma part dels concerts de Downliners Sekt: “No és improvisació com la d’un músic de jazz, però sí que tenim parts de major llibertat. N'hi ha d'altres que les toquem més o menys sempre de la mateixa manera, perquè són molt complexes i efectives”.
 

A principi d’any ja van actuar al Sónar Reykjavík i al Sónar Estocolm. “Ara actuar al Sónar és diferent, perquè ja ho hem fet més d'una vegada. Però aquest any ho fem al Sónar de Nit i a l’escenari que més ens agrada, pel seu so i la seva programació” (SonarLab, divendres 13 de juny). “El Sónar és com el Nadal de l’estiu, quan tots els amics tornen a casa."