Text: Rita V. Fotos: Arxiu Sònar
EDR: A final del 2013 vas publicar el teu segon àlbum, Presión profunda. Com el definiries?
NEW.ERA: L’àlbum es diu Presión profunda perquè el vaig fer en una època de pressió constant per diferents aspectes de la meva vida. El vocabulari de les cançons és ofegat i dens, el so en general està molt filtrat, amb diverses capes de reverb, i el vaig relacionar amb la sonoritat aquàtica. El disc està basat en la immersió d’un bussejador, plantejada com una metàfora de l’ésser humà, sobre vivències i històries que vaig relacionar amb la música a través dels títols i els sons. Els temes van sortir molt seguits i després em vaig posar a treballar aquell cúmul. La creació va ser bastant ràpida i fluïda i la postproducció em va portar més temps.
EDR: Tots els teus discos tenen una història al darrere?
NEW.ERA: Ja sigui prèviament o durant el procés de creació, sempre escric un petit guió que acaba configurant una història. El títol del treball i els noms dels temes sempre acaben tancant una narració. Presión profunda és el meu treball més personal, el de major creació artística.
EDR: Com definiries el so de Nev.Era?
NEW.ERA: Faig música electrònica i intento transmetre la part més humana fusionada amb la tecnologia i el so futurista. És una música molt hipnòtica i embolcalladora, amb un punt intermedi de diferents estils que no arriba a ser música de ball, sinó electrònica experimental amb molta intenció i amb una base allunyada de l’experimentació freda. Intento transmetre sentiments subtils i hipnòtics a través d’una sonoritat directa i de vegades complexa.
EDR: Quan va començar el projecte Nev.Era?
NEW.ERA: Va començar a final del 2009, i el primer treball que vaig editar, amb el segell Pendrive Records, que ja no existeix, va sortir el 2010. Nev.Era va començar sense una marca definida, i he continuat per aquell camí, sense posar-me objectius. El projecte ha madurat perquè jo també he perdut la innocència del principi, però en aquest segon disc he avançat a nivell de so i de producció en el meu propi estil, amb una major seguretat en mi mateix. El 1999 vaig estrenar-me a fer produccions de tot tipus. Amb un amic vam crear el grup .Out, en què jo feia la música i cantava. Fèiem un pop electrònic, com un IDM experimental cantat. Sonava una mica obscur i no va acabar de quallar; estàvem entre dos mons, massa fosc per als popers i massa pop per als electrònics.
EDR: Quines són les teves influències?
NEW.ERA: M'agrada la música per sobre de tot. Si un tema és bo m’és igual d’on vingui. Estic influenciat des de molt petit per la música en general i pels estils que han anat sorgint a través de la història del dance i l’electrònica. Com a bon melòman, vaig continuar investigant i descobrint nous estils pel meu compte i a través de dijeis i amics. Artistes com Trentemøller, Apparat, Jon Hopkins, Kanding Ray o M83 em van incitar a crear alguna cosa tan personal com el que ells feien. Tot i que estan influenciats per estils coneguts, a mi em sonaven diferent. Ara mateix m’agraden molts estils dels quals mai hauria pensat gaudir.
EDR: Vius de la música?
NEW.ERA: La música és la meva vida i la meva passió, i vull gaudir-ne com d'una cosa personal, pròpia, com una via d’escapament i com una diversió, però no vull dependre'n. Sóc locutor i actor de doblatge. Treballo amb la veu, un altre vessant artístic que m’apassiona, al qual he dedicat tota la meva vida i que s’ha convertit en una professió.
EDR: Els directes de Nev.Era van acompanyats de visuals de la mà de Xarlene. Com es planteja la vostra col·laboració?
NEW.ERA: Quan vaig començar amb
Nev.Era, conjuntament amb
Strange2 (aka David Jornet), Lovethechaos Records ens havia fitxat per a un nou llançament. Al cap de poc van organitzar un primer
showcase del segell. Estàvem una mica penjats amb el tema dels visuals i vam buscar col·laboradors. Allà vaig conèixer la
Xarlene i va començar a fer els visuals dels meus directes. Jo no havia pensat mai en un directe. Quan amb
Strange2 vam publicar l’àlbum
Diario sonoro (Lovethechaos Records, 2011), un projecte més pensat per a directes, ja vam proposar
Xarlene per fer els visuals. A partir d’aquell moment hem estat col·laborant amb vídeos i directes. Per al segon àlbum,
Acuario EP (Lovethechaos Records, 2012), ja vam fer el primer
live audiovisual. De
Presión profunda n'hem creat dos vídeos: un del
single de l’àlbum, "Con.Tacto", que el vam presentar a XLR8R, i un altre del segon tema, "Sumersión", presentat a Concepto Radio.
EDR: Què significa actuar al Sónar?
NEW.ERA: Malgrat l’esforç, les ganes i la il·lusió de Discontinu Records i tots els que hem treballat en el disc, no m’esperava absolutament res del que pogués passar amb la meva música. Aquest segon àlbum ha tingut una acollida més important que el primer, així que tot el que ha vingut ha estat una sorpresa. La paraula Sónar ha estat un cop fort d’il·lusió i reconeixement. Sempre he estat més de veure la gent actuar i no de ballar. I sempre he pensat que m’agradaria actuar allà. Als directes sempre portem les nostres pantalles, però aquesta vegada ho farem amb la pantalla de leds del Sónar. Serà diferent, perquè no hem actuat mai de dia. El color i la visualització canviaran.