Josep Bordes i Pepe Bao celebren 25 anys de la banda de la Terra Alta

El retorn de Gra Fort

Gra Fort és el nom que va prendre ara fa 25 anys un grup de joves de les Terres de l'Ebre per batejar una banda de rock amb gralla amb influències del punk i el mètal. El primer disc portava el títol definitori de 'També hi ha una altra Catalunya' (PDI, 1991). Després de quatre àlbums i d'una trajectòria intermitent en què mai han deixat els escenaris, aquest juliol tornen a la palestra per celebrar el 25è aniversari, amb una gira de concerts i un seguit de cançons noves que tenen intenció de plasmar en un disc. A EDR estrenem un parell de vídeos: Josep Bordes (Pepet i Marieta) i Pepe Bao (que va ser productor de Gra Fort) recorden l'època daurada de la banda.
Text: Roger Palà. Fotos: Xavier Mercadé


El cantant, guitarrista i compositor de Gra Fort
Paco Cortiella, té 51 anys però l'energia d'un xiquet. És l'únic component fundador que segueix a la formació, tot i que el baixista del grup, Javi Papiol, s'hi va incorporar el 1991, just quan el grup havia publicat el seu primer treball, També hi ha una altra Catalunya. D'aquell disc se'n va vendre 2.500 còpies, molt lluny de les xifres dels grans grups de 'rock català' del moment, però els va valer per fer-se un petit racó en el panorama del rock-folk. “Ens va agafar la joventut en un moment en què estava en auge el hard rock i el heavy, i això ho vam mamar molt. Durant els vuitanta ja teníem un grup de mètal, però en les lletres sempre ens hem acostat més al punk i han tingut molta càrrega social”.

Després del debut van publicar tres discos més: Pinten bastos (Uràntia Records, 1994), amb temes com "Correfoc" o "Autodeterminació"; Sentiments (Actual Records, 1998) i Art és anal (autoeditat, 2005). Aquest darrer treball, editat fa deu anys, va servir per celebrar el seu quinzè aniversari. “Tot i que ho hagi pogut semblar, Gra Fort no ha parat mai –afirma Cortiella–. No hi ha hagut cap any que no haguem fet algun concert. Ara estem preparant temes nous i la intenció és presentar-los en una petita gira i acabar publicant un disc.”

Per anar fent boca, el 15 de juliol el grup farà públic el seu primer web oficial ("fins ara només hem tingut canal de Facebook"). I el 18 de juliol presentaran els nous temes en directe al Garito de Corbera d'Ebre, un local que va néixer de l'empenta dels primers Gra Fort i que ara gestiona el mateix Cortiella. “Al principi només volíem fer un parell de cançons i publicar-les ara, però ja en tenim sis o set de fetes i per tant publicarem nou disc. N’hi ha una que es diu ‘Independència’ que ja vam començar a fer córrer arran de la cadena humana i ara li donarem més embranzida.”

 

Molt abans que Obrint Pas revolucionessin el panorama musical amb la dolçaina, Gra Fort van ser pioners a l'hora d'unir la guitarra elèctrica amb el so de la gralla. “Ens sentim orgullosos d’haver estat precursors en la matèria. Recordo que a la meitat dels noranta vam tocar amb Obrint Pas a Benimaclet, quan ells eren molt joves i encara no feien servir dolçaina. Jo crec que els vam inspirar...”, afirma Josep Cortiella. En la primera formació, Gra Fort va incorporar com a graller el jove Toni Pellissa, que va ser un dels responsables del ressorgiment de la música tradicional a la Terra Alta i les terres de l’Ebre. “La música tradicional sempre ens havia agradat, i se’m va ocórrer parlar amb ell i explorar com sonaria una fusió de rock i folk. Vam veure que quedava força bé, i es va convertir en una marca." Lamentablement, Pellissa va morir en un accident de trànsit el 1992, i des de llavors el grup no ha parat de recordar-lo.

“Sempre hem estat una mica incompresos –lamenta Cortiella–. Som de la comarca de la Terra Alta, totalment despoblada, amb només 11.000 habitants, i ens han apartat de tot arreu. Ens ha estat molt difícil accedir a tocar a les grans ciutats, tot i que un cert gruix de seguidors sempre els hem tingut.” Tot i això, Gra Fort no vol desistir: “Avui en dia és molt més fàcil arribar a la gent i volem intentar-ho. No tenim intenció de fer una gran gira, simplement uns quants concerts en què ens ho puguem passar bé una estona. I si en vénen més, doncs millor".