>
<
Grup català revelació del 2013

Súper Gegant: "És un disc fosc, però no apocalíptic"

Miquel Bernis (baix), Marcel Mercadé (bateria) i Claudi Herreros (veu, guitarra i producció) debuten amb Camina i oblida (The Indian Runners, 2013), el disc que catapulta Súper Gegant com a grup català revelació de l'any als Premis Enderrock 2014, segons de la crítica. Nou cançons pop fosques que s'allunyen dels formalismes i es fan un lloc propi dins l'escena independent. El trio reusenc va néixer fa tres anys i l'octubre del 2013 es va donar a conèixer amb melodies contundents que evoquen la pèrdua i el desamor, segon detalla el cantant i guitarrista Herreros.

text: Ferran amado. Foto: arxiu The Indian Runners


EDR: Súper Gegant va néixer fa tres anys, però el primer disc no l'heu presentat fins fa uns mesos. Què heu fet durant aquest temps?
C.H: Tot i que les cançons són d'aquest últim any, ja en feia tres que assajàvem al local, intentant trobar què volíem fer, què volíem transmetre i coneixe'ns com a músics per fer créixer el projecte. Agraïm molt aquest premi, no ens l'esperàvem.
 
EDR: Què significa Camina i oblida?
C.H: És un disc més aviat fosc, tot i que també té els seus moments lluminosos. Pel que fa a so hi predonimen les guitarres i les textures sonores. La veritat és que és fotut definir-se un mateix... És un disc fosc també per les lletres, però no és apocalíptic.
 
EDR: Podríem dir que teniu un punt gamberro?
C.H: Gamberro és bonic... De fet, el disc té un punt de mala llet acumulada que ha de trobar algun lloc per on sortir. 

EDR: Aquest estiu passat vau actuat a molts festivals independents (ForaMuralla, PopArb, Hoteler, Faraday...), abans de publicar el primer disc. És un molt bon debut?
C.H: Abans de l'estiu havíem presentat només un EP, tres cançons que han acabat dins l'àlbum. Va estar molt bé poder tocar en aquests festivals, de tots en guardarem un bon record, però sobretot de la darrera edició del Faraday. Hi havíem actuat amb altres grups i hi tenim un lligam emocional.

EDR: Com valoreu el panorama independent català?
C.H: Nosaltres tenim contacte amb els grups amb qui compartim segell, com ara Vàlius i Univers. Són artistes afins que ens agraden i ens alegrem que hi hagi espai per a propostes d'aquesta mena. 

EDR: Teniu al cap el segon disc, o us ho prendreu també amb calma?
C.H: Hi estem treballant sense pressa, per mantenir-nos en moviment. Als assajos trobem coses noves i hi estem obligats, si no, se'ns passarà l'arròs. De natural surten cançons que no han entrat al primer i algunes de diferents per a futurs discos. 

EDR: El llançament en format de vinil de l'edició limitada de Camina i oblida és una gran portada conjunta de cent còpies. Sou uns romàntics?
C.H: La idea va ser del segell discogràfic i de l'il·lustrador, que és el pintor barceloní Guim Tió. Ja havia fet la portada de l'EP i un dia ens va venir a dir que tenia aquesta idea boja, però a nosaltres ens va semblar perfecta! Ho va tirar endavant, i la veritat és que ha fet que el disc arribi a gent molt diversa. Ha estat una proposta artística molt singular.

EDR: Com es presenta el 2014?
C.H: Molt bé, portarem el disc als escenaris on puguem i ens deixin. Tenim ganes de seguir amb aquest camí que sembla que ha començat amb bon peu.
 
Següent
Oques Grasses