La revista digital setmanal d'Enderrock
Presenta un disc de nadales tradicionals amb un grapat de convidats
Cris Juanico: "Volia saber com es canta el Nadal arreu del món"
El cantant menorquí Cris Juanico presenta Un món de nadales (RGB Suports, 2013), un recull de cançons nadalenques d'arreu del món. S'acompanya de Luis González Trio, a més d'una desena de col·laboradors, entre els quals hi ha Núria Feliu, Roger Mas i el Cor Jove de l'Orfeó Català. Una passejada intergeneracional amb temes imprescindibles per a les festes nadalenques com ara "Fum, fum, fum" i "Santa Nit", però també amb cançons tradicionals d'altres indrets, com ara l'africana "Caminem".
TEXT: Sandra Tello. Fotos: Arxiu RGB Suports
EDR: Com va néixer Un món de nadales (RGB Suports, 2013)?
CRIS JUANICO: La idea va sorgir l’any passat per aquestes dates: em van convidar a participar a un festival de nadales a Terrassa, i en dues setmanes vam preparar un repertori amb el grup de jazz Luis González Trio. El concert va anar molt bé i va funcionar com si ho portéssim molt rodat. La gent ens demanava si estava enregistrat i vam pensar que valia la pena editar-lo. No volia un disc de Nadal, volia un motiu, un fil conductor. Vaig voler esbrinar com es canta el Nadal a altres llocs de món, i hem interpretat un recull de peces tradicionals d’arreu en format de trio (bateria, baix i piano). A més, vam voler que hi hagués una llarga llista de col·laboradors i quatre cors, que hi donen més colors i sonoritats. En format de trio és un disc auster, però musicalment és molt obert.
EDR: Són cançons conegudes per tothom. Ha estat difícil reinterpretar-les?
C.J: Són tradicionals, no són populars. Al disc Memòria (Música Global / Aumón, 2004) vaig fer un recull de cançons populars, que són les que es transmeten de boca a orella. Les nadales també ho són, però n'hi ha algunes que ja es cantaven en monestirs, per exemple, com el cant gregorià de Sicília "Aclarida, beneïda”. És cert que amb moltes cançons, tot i ser conegudes, sembla que s’hagi d’anar amb compte per no desvirtuar l’original. En Toni Xuclà em va recomanar que jo estirés del carro, perquè la gent ja les coneixeria. I així ho hem fet; el primer tema és el “Fum fum fum”. Als concerts que hem fet fins ara, els nens també s'han familiaritzat amb la música. El punt de diversió és una mica aquest, que sigui reconeixible però a l’extrem que volíem fer-ho.
EDR: És un disc global?
C.J: Sí, perquè d’alguna manera he volgut destacar coses de cada lloc on he estat. Curiosament a l'Àsia he vist no se’n fan, de nadales, canten peces nadalenques d’altres països adaptades a la seva llengua. El disc ens permet conèixer curiositats identificades amb les músiques pròpies de cada país. En el cas de la cançó africana "Siyahamba" (“Caminen”) és molt rítmica, molt tribal, una preespiritual negra que es nota en les veus. O “Cholito” que és una mena de tumbao, molt proper als sons antics del Perú, però sobretot transmet el Nadal que fan allà.
EDR: A totes les nadales els has donat un aire jazzístic...
C.J: Luis González Trio no fan un jazz ortodox, busquen variants, de manera que hem intentat obrir els estils. També hi ha aires més lents com a “El desembre congelat”, que és un slow rock més pausat, o “El cant dels ocells” té estil de bolero. No ens hem tancat als estils, hem obert la base musical de les cançons fent un disc que es pugui escoltar tot l’any. De fet, quan vam acabar de gravar les bases, sabíem que si hi posàvem una lletra i una música diferent podia ser un disc força trempat, que no tingués res a veure amb les nadales. Era el punt d'equilibri que buscàvem.
EDR: A quasi totes les cançons t'acompanya algun artista o una coral. Com els vas escollir?
C.J: La primera persona que vaig trucar va ser la Núria Feliu. Tenia moltes ganes de cantar amb ella, no trobava mai el projecte per fer-ho i aquest està fet a mida. Amb la resta, Pau Alabajos, en Roger Mas, la Marta Elka, la Meritxell Gené... ens hem anat trobant als escenaris alguna vegada. No ho faig quasi mai, de trucar a la gent, però al ser un disc amb vocació global vaig pensar que estaria bé que la parla catalana fos variada.
EDR: Quin criteri has seguit a l’hora d’escollir les nadales?
C.J: He fet una mica de recopilació. D’alguna manera el punt de partida era que fossin globals, i que fos tradició cantar-les al país d'origen. Algunes nadales tenen una part dogmàtica, més divina, la vinguda del redemptor. Després hi ha la part més popular, on es deixa entreveure el fet de compartir. El Nadal és una festa per compartir, i si no es té ningú la qüestió és sumar-s'hi. Per exemple, “El tamboriner” no té res per donar, però toca el tambor. La majoria de cançons populars parlen molt del món de la gastronomia: quan es menja, què es menja, tenen un punt de celebració. He intentat equilibrar tot plegat i encarar un pla general dels milions de nadales que hi ha. De fet, podria incitar algú a fer una altra recopilació, o fins i tot a mi mateix.