La revista digital setmanal d'Enderrock
El cantautor valencià Carles Chiner debuta amb 'El temps del llop',
que té com a carta de presentació "D'un poble del sud"
que té com a carta de presentació "D'un poble del sud"
Gener: "La cançó ha de fer preguntes abans que donar respostes"
En la mitologia nòrdica 'El temps del llop' fa referència al període previ a l'apocalipsi, en què el caos s'apodera de la situació i tots els valors entren en crisi. Estirant el fil d'aquesta idea, el valencià Carles Chiner debuta discogràficament amb el seu projecte Gener. L'aposta personal del cantautor de Quart de Poblet es mou entre el blues, el country, la psicodèlia i el pop, i a l'espera de la fi del món, el divendres 17 d'octubre publicarà 'El temps del llop' (Mésdemil, 2014). Pel que pugui passar, a EDR entrevistem l'alma mater del projecte i estrenem el primer senzill del disc, titulat "D'un poble del sud".
Text: Sandra Tello. Fotos: Javier Saez
EDR: Què és el que t’ha portat a engegar el projecte Gener?
Carles Chiner: La necessitat de centrar la totalitat de les meves energies en un projecte musical seriós i de fer-ho d’una manera organitzada. La música ha estat per a mi des dels catorze anys un exercici de teràpia —i també, moltes vegades, d’autocomplaença—, però mai m’havia decidit a convertir-la en la meva professió.
EDR: De què es diferencia del teu grup anterior, Homefòssil?
C.C: No crec que hi hagi cap semblança, més enllà d’una certa sensibilitat compartida, naturalment pel fet d’haver compost i cantat per als dos projectes. Homefòssil va ser un projecte de rock nascut de la ràbia adolescent i on componíem pràcticament tots els integrants. Gener és, en canvi, una història personal, de caràcter testimonial; una manera musical d’obrir-me el pit o d’escriure un diari.
EDR: Per què has escollit la cançó “El temps del llop” com a títol del disc?
C.C: Ja tenia la cançó, que havia nascut pensant en aquesta època de canibalisme social i destrucció de les formes de protecció de l’Estat, on l’exaltació de l’esperit competitiu i la necessitat d’ascendir a costa del descens dels altres comença a ser la norma. M’agradava com sonava, les implicacions que tancava: l’individualisme, Hobbes, la pel·lúcula de Haneke amb el mateix títol...
EDR: De què parla la cançó que estrenem a EDR, "D’un poble del sud”?
EDR: De què parla la cançó que estrenem a EDR, "D’un poble del sud”?
C.C: És una cançó que parla sobre la condició valenciana i sobre l’esvaïment del miratge europeu. Sobre el que significa alçar el cap i veure al cel, més enllà de les obres faraòniques de la ciutat, una nit permanent.
EDR: Què creus que aporta Gener respecte a la resta de propostes d’autor de l’escena valenciana?
C.C: Els nostres referents sonors, la qualitat tècnica i el treball vocal. Estic convençut que Gener suposa un bufit de novetat al País Valencià, on des de fa un cert temps comencen a proliferar propostes que ixen de l’habitual punk-rock-ska festiu i reivindicatiu —tan farcit, moltes vegades, de missatges simplistes de pamflet—. Tot i que considero aquestes propostes necessàries i respectables, per a mi la música ha de fer preguntes abans que donar respostes, ha d’assenyalar el misteri abans que voler oferir les solucions, ha d’apel·lar al subconscient abans que a la raó. Això no vol dir que en les meves cançons no hi hagi un posicionament polític.