Estrenem el videoclip "Ontàrio", un avançament del seu segon disc,
'Una ciutat invisible'

La connexió vital
de Tardor

'Una ciutat invisible' (Mésdemil, 2014) recull l'experiència d'un procés creatiu a distància entre València, Brussel·les i París. Els quatre membres del grup han viscut separats durant un any, però connectats a una realitat musical que s'ha materialitzat en el segon disc de Tardor. Els valencians publicaran l'àlbum el proper 25 de novembre, i a EDR estrenem el videoclip d'una de les cançons, "Ontàrio". 
Text: Sandra Tello Fotos: Arxiu Mésdemil
Els llocs fan les persones o les persones fan els llocs? En el cas de Tardor, és la primera opció. El triangle València-Brussel·les-París els ha dut a crear Una ciutat invisible, un indret que aparentment no surt als mapes, però que els ha unit musicalment. Dos dels membres de la banda van marxar fa un any i mig a treballar a l'estranger. Tot i això, el temps que han estat separats no ha frenat el grup: "Hem imaginat un lloc per mantenir viu el projecte", explica Àlex Blat (veu i guitarra). 

La distància no ha estat un impediment per seguir endavant amb Tardor, sinó una oportunitat per madurar la proposta. Cada setmana feien una reunió virtual a través d'internet i s'ensenyaven el material en què treballava cadascú. A l'abril es van retrobar a València amb 23 cançons, i després de passar pel sedàs del músic i productor Pau Paredes als estudis Millenia i La Caseta, el grup s'ha quedat amb onze cançons. 
 


"El disc no conté un relat per capítols amb una història completa. Les cançons estan marcades per la distància i l’experiència que hem viscut. A més, hem generat un camp semàntic i un vocabulari que tenen vincles, que evoquen un paisatge urbà, però també ens hem volgut distanciar d'això i parlar de la natura –aprofitant que un membre del grup és biòleg– per allunyar-nos de la metropolicitat." 

Aquest esperit el recull el videoclip de la tercera cançó de disc, "Ontàrio", i que estrenem a EDR. La ciutat canadenca se suma a l'imaginari d'Una ciutat invisible, fruit d'una estada del cantant de Tardor, però trenca amb les tres realitats europees: "Resumeix l’essència de descobrir coses noves, la metàfora de descobrir nous sons, de fer música. És un lloc on saps que t’agradaria quedar-te però també saps que has de marxar i tornar a la vida que tens", recorda Àlex Blat. 

En lloc d'anar al Canadà, han buscat la seva Ontàrio valenciana i han enregistrat el videoclip al parc natural del Penyagolosa. "Buscàvem un lloc que fóra el més allunyat possible de tota civilització, el paisatge més verd del País Valencià, que ens evoca aquells paisatges dins les possibiltats que tenim aquí. És un lloc màgic i tranquil que té un component de peregrinació amb molt d’encant i un magnetisme molt bonic."