La revista digital setmanal d'Enderrock
Deu anys de flama
al Festivern
Text: Sandra Tello Fotos: Mel Mèdia
Ja fa deu anys que el Festivern proposa una nit de Cap d'Any amb la música i la cultura valencianes com a eixos centrals. Cita hivernal i itinerant del País Valencià, des del 2011 s'ha establert a Tavernes de la Valldigna, localitat que ha compartit l'èxit i testimonia la consolidació del festival. Les expectatives d'enguany eren altes, perquè no només es tractava d'acomiadar el 2014; la flama del Festivern complia deu anys i havia de cremar més que mai.
Amb un cartell envejable, el Festivern va reunir grups cabdals del territori com ara La Gossa Sorda, Los Chikos del Maíz, Aspencat o bé Zoo, una radiografia que demostra la bona salut que viu la música del Sud. El públic s'hi va abocar de valent i l'organització va haver d'habilitar una nova zona d'acampada extra. El caliu de l'interior de la carpa va ser exemplar, tot i que per accedir al recinte es van produir aglomeracions a l'entrada, sobretot abans de les campanades i amb el tastet del nou disc de Los Chikos del Maíz, La estanquera de Saigón (Boa Música, 2014), de fons. La desena edició va acollir milers de persones –encara no hi ha dades oficials–, però es calcula que uns 8.000 festiverners i festiverneres van decidir celebrar l'arribada del 2015 al centre neuràlgic dels festivals d'hivern.
Un cop passada la mitjanit i després de l'incombustible Sargento García, el col·lectiu de Gandia Zoo va aixafar l'escenari i amb el debut Tempestes vénen del sud (Propagadanda pel Fet!, 2014) va enlairar la carpa mantenint el clímax en tota l'actuació. El grup revelació del 2014 segons la crítica dels Premis Enderrock es va estrenar al Festivern precedint els ja ferms Aspencat. Per tancar una nit rodona, La Gossa Sorda es van encarregar del colofó final. Els de Pego van actuar a la primera edició i ara, deu anys després, tornen reinventats, amb més sonoritats i solidesa. Amb un repertori basat en el seu darrer treball, La polseguera (Maldito Records, 2014), van sorprendre amb clàssics com ara "La guàrdia" i van interpretar "Dakar" d'Obrint Pas amb l'ajuda de Miquel Gironès.
El festival va oferir una posada a escena treballada, en part pel joc de llums que seguia els compassos, i els grups s'apoderaven de l'espectacle enriquit amb les col·laboracions que s'hi van conjugar. De la desena edició del Festivern en van resultar tres dies consecutius de festival, on més d'una vintena d'artistes es van deixar caure per defensar la seva proposta en un espai de música, cultura i reivindicació: Feliu Ventura, Tardor, El Diluvi amb Cesk Freixas, Auxili, Train to Roots, Banda Bassoti... Va ser un desè aniversari detallista, amb una polsera de tela per als més romàntics, que dóna peu a celebrar-ne una dècada més, i una altra i una altra.
Amb un cartell envejable, el Festivern va reunir grups cabdals del territori com ara La Gossa Sorda, Los Chikos del Maíz, Aspencat o bé Zoo, una radiografia que demostra la bona salut que viu la música del Sud. El públic s'hi va abocar de valent i l'organització va haver d'habilitar una nova zona d'acampada extra. El caliu de l'interior de la carpa va ser exemplar, tot i que per accedir al recinte es van produir aglomeracions a l'entrada, sobretot abans de les campanades i amb el tastet del nou disc de Los Chikos del Maíz, La estanquera de Saigón (Boa Música, 2014), de fons. La desena edició va acollir milers de persones –encara no hi ha dades oficials–, però es calcula que uns 8.000 festiverners i festiverneres van decidir celebrar l'arribada del 2015 al centre neuràlgic dels festivals d'hivern.
Un cop passada la mitjanit i després de l'incombustible Sargento García, el col·lectiu de Gandia Zoo va aixafar l'escenari i amb el debut Tempestes vénen del sud (Propagadanda pel Fet!, 2014) va enlairar la carpa mantenint el clímax en tota l'actuació. El grup revelació del 2014 segons la crítica dels Premis Enderrock es va estrenar al Festivern precedint els ja ferms Aspencat. Per tancar una nit rodona, La Gossa Sorda es van encarregar del colofó final. Els de Pego van actuar a la primera edició i ara, deu anys després, tornen reinventats, amb més sonoritats i solidesa. Amb un repertori basat en el seu darrer treball, La polseguera (Maldito Records, 2014), van sorprendre amb clàssics com ara "La guàrdia" i van interpretar "Dakar" d'Obrint Pas amb l'ajuda de Miquel Gironès.
El festival va oferir una posada a escena treballada, en part pel joc de llums que seguia els compassos, i els grups s'apoderaven de l'espectacle enriquit amb les col·laboracions que s'hi van conjugar. De la desena edició del Festivern en van resultar tres dies consecutius de festival, on més d'una vintena d'artistes es van deixar caure per defensar la seva proposta en un espai de música, cultura i reivindicació: Feliu Ventura, Tardor, El Diluvi amb Cesk Freixas, Auxili, Train to Roots, Banda Bassoti... Va ser un desè aniversari detallista, amb una polsera de tela per als més romàntics, que dóna peu a celebrar-ne una dècada més, i una altra i una altra.