Aquest any es commemoren dues dècades de la mort del cantautor d'Alcoi

Ovidi Montllor,
20 anys de vacances

L’Any Ovidi commemora 20 anys que el cantautor d'Alcoi va marxar de vacances. Hi haurà cites imprescindibles al festival BarnaSants, que s’inaugurarà a Terrassa amb l’estrena de l’espectacle que Toti Soler dedica al que va ser el seu company de viatge durant 25 anys, L’Ovidi, poema sense acabar, i acabarà a Alcoi amb la representació d’El(s) poeta de l’Ovidi, on hi haurà present la filla de l’artista, Jana Montllor. De Montllor se’n prepara també un cicle de cinema, la reedició dels seus discos, l’espectacle Ovidi simfònic i recitals i àlbums de versions, entre moltes altres accions. El record i la memòria del cantautor d’Alcoi és un símbol de la pervivència i el valor de l’ofici de cantant. 
Text: Redacció Fotos: Juan Miguel Morales
En una conversa amb Pi de la Serra, transcrita per Xavier Febrés i publicada el 1986 per l’Ajuntament de Barcelona i Editorial Laia, Ovidi Montllor reconeixia: “No he pogut viure mai només de la cançó, o només del cinema, o només del teatre, o dels recitals de poesia, o dels espais dramàtics de la televisió. Jo buscava tot just la petita seguretat a què pot aspirar un home adult amb 23 anys de professió, la petita seguretat de la vida mínimament resolta: tenir-ne prou per menjar i per cobrir les necessitats”. 
 
 
Gairebé trenta anys després, les reflexions del cantant alcoià sobre polítiques culturals i crisi conjuntural –dos paràmetres que van intrínsecament vinculats– continuen sent igual de vàlides, sobretot a l’hora de parlar de la regeneració de l’escena i de reconeixement de les veus referencials. “Una de les facetes culturals del país, com és la cançó, està passant per una situació en què pot anar-se’n a can pistraus, o bé revifar-se i ser motiu d’una peculiaritat més del país. Un gènere que va sorgir d’aquella manera, que ha creat escola i que es diu cançó en català. Mentre no s’entengui això, ja poden posar un batalló de funcionaris de la Generalitat a ocupar-se de la cançó i a repartir subvencions”, afirmava Montllor. I, potser fruit de la coincidència divina, l’any següent a la seva mort va néixer el festival BarnaSants de cançó d’autor, que celebra dues dècades d’història i ho fa justament reivindicant Ovidi Montllor i reclamant: “Volem el pa sencer!”. 
 

El 2015 ha de ser un any clau en el futur del país, i per tant també de la música en viu. Coincidint amb el BarnaSants, la temporada de cicles i festivals presenta al gener una nova edició del Tradicionàrius –que recorda la figura de l’Ovidi–, i a Canet preparen un cicle de cinema dedicat a l'artista. Tenim tot un any per davant i tal com proposa Feliu Ventura a la carta que publiquem en aquest EDR: "Sempre és l’hora de celebrar l’Ovidi Montllor, però ara tenim un al·licient especial: ja en fa 20 anys i ja torna a tocar". 

Des d'Enderrock ens sumem a l'altaveu que recorda l'alcoià i anirem recollint a Enderrock.cat i a EDR l'actualitat de l'Any Ovidi en una secció que batejarem amb el nom d'una de les seves cançons més emblemàtiques i transcendents: "Perquè vull".