La revista digital setmanal d'Enderrock
Del 12 de febrer al 12 d’abril l’Arts Santa Mònica
de Barcelona acull l'exposició sobre 50 anys de pop català
de Barcelona acull l'exposició sobre 50 anys de pop català
Popcèntric: l'explosió del pop
“Popcèntric – 50 anys de pop català” és una mirada transversal a cinc dècades de música popular a Catalunya, que parteix del segell Concèntric i la sala La Cova del Drac fins a descobrir les influències i la visió de futur d’una vintena d’artistes referencials de l’escena emergent. Popcèntric és el retrat musical de mig segle de pop, la cultura popular del nostre paisatge sonor des de la música fins a les lletres de les cançons, passant pel disseny i el grafisme dels discos i cartells, la moda i la posada a escena i els videoclips. L’exposició, que es podrà visitar entre el 12 de febrer i el 12 d’abril a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, ha estat comissariada per Enderrock, dissenyada per Emiliana Design Studio, amb el grafisme de David Torrents i Silvia Míguez i organitzada pel Departament de Cultura. Explota el pop al museu!
Text: Redacció. Fotos: Arxiu EDR
El març de 1965 va aparèixer el primer disc de la discogràfica barcelonina Concèntric, considerada el primer segell del pop català. Va ser un EP del mallorquí d’origen africà Guillem d’Efak, cantant blues en català. Fruit d’una escissió d’Edigsa, creada quatre anys abans, Concèntric va editar en set anys gairebé 150 referències i va apostar per normalitzar l’escena musical catalana en tots els àmbits, des del llançament setmanal de nous discos i artistes de tots els estils fins a la creació de la mítica sala de concerts La Cova del Drac, la cafeteria i botiga de discos Drac Drugstore, i la promoció de cicles de concerts, premis i festivals, a més de l’exportació d’artistes catalans a fires i mercats internacionals.
Sota la direcció de l’empresari Ermengol Passola i amb la coordinació artística de Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull, van publicar nous artistes de l’emergent Nova Cançó –la primera expressió massiva del pop i la música moderna en català– i especialment grups com Els Dracs, Eurogrup o The Bonds, les bandes pioneres de l’aleshores incipient pop català. I al mateix temps van llançar artistes tan rellevants i referencials com Pau Riba –que va enregistrar el doble àlbum Dioptria, el millor disc del rock en català–, Lluís Llach –que va veure publicada la popular “L’estaca”–, Maria del Mar Bonet –que en aquesta etapa va presentar el senzill “Què volen aquesta gent?”– o Tete Montoliu –que va gravar en directe A tot jazz, el primer LP de jazz a l’Estat espanyol–. L’estètica pop va impregnar la nova companyia, des dels dissenys de portades, targetons i cartells –a càrrec de Francesc Guitart, Enric Sió o Pau Riba– fins a l’edició dels anomenats badgets, les primeres xapes en català que es van distribuir al nostre país.
Pop al museu
“Popcèntric” té com a punt de partida el naixement de Concèntric i La Cova del Drac i fa un recorregut musical, gràfic i visual a través de cinc dècades de pop a Catalunya, fins a destacar 20 artistes singulars i de risc de l’escena catalana emergent. Igual com es propaguen les ones causades per una pedra quan aquesta és llançada al mig d’una bassa, aquí es dibuixa un panorama de cercles concèntrics sorgit als seixanta –quan es va publicar una vuitantena de discos en català– i que arriba al 2015 amb una eclosió artística de qualitat i diversitat que multiplica per deu la xifra de produccions.
Número especial
Per completar la immersió en la primera explosió de la cultura pop catalana, la portada de la revista de març d'Enderrock és una adaptació de la caràtula del disc Visca l’amor! (Concèntric, 1968) de Guillermina Motta, inspirada en Andy Warhol i realitzada pel dibuixant de còmics Enric Sió (1942-1998), considerat un dels renovadors del gènere als anys seixanta i setanta, que demostra l’explosió pop de l’època i del segell.
Sota la direcció de l’empresari Ermengol Passola i amb la coordinació artística de Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull, van publicar nous artistes de l’emergent Nova Cançó –la primera expressió massiva del pop i la música moderna en català– i especialment grups com Els Dracs, Eurogrup o The Bonds, les bandes pioneres de l’aleshores incipient pop català. I al mateix temps van llançar artistes tan rellevants i referencials com Pau Riba –que va enregistrar el doble àlbum Dioptria, el millor disc del rock en català–, Lluís Llach –que va veure publicada la popular “L’estaca”–, Maria del Mar Bonet –que en aquesta etapa va presentar el senzill “Què volen aquesta gent?”– o Tete Montoliu –que va gravar en directe A tot jazz, el primer LP de jazz a l’Estat espanyol–. L’estètica pop va impregnar la nova companyia, des dels dissenys de portades, targetons i cartells –a càrrec de Francesc Guitart, Enric Sió o Pau Riba– fins a l’edició dels anomenats badgets, les primeres xapes en català que es van distribuir al nostre país.
Pop al museu
Per commemorar el mig segle de pop català, l’Arts Santa Mònica de Barcelona acollirà una mirada transversal a l’actualitat del pop català tot reivindicant els seus orígens ara fa 50 anys. El panorama pop, amb les seves variants rock, folk, psicodèlica i d’autor, té una diversitat que no es podia ni imaginar quan es va fundar Concèntric, el segell que va contribuir a la revolució pop cultural dels anys seixanta a Catalunya. Però el pop no és únicament la música. La cultura pop abasta diferents àmbits de la cultura i la societat, a través de l’evolució de les lletres, l’audiovisual, la moda i el disseny. Per això la mostra abasta tots aquests apartats, a més d’una programació de concerts en directe, projeccions i estrenes de documentals i xerrades.
“Popcèntric” té com a punt de partida el naixement de Concèntric i La Cova del Drac i fa un recorregut musical, gràfic i visual a través de cinc dècades de pop a Catalunya, fins a destacar 20 artistes singulars i de risc de l’escena catalana emergent. Igual com es propaguen les ones causades per una pedra quan aquesta és llançada al mig d’una bassa, aquí es dibuixa un panorama de cercles concèntrics sorgit als seixanta –quan es va publicar una vuitantena de discos en català– i que arriba al 2015 amb una eclosió artística de qualitat i diversitat que multiplica per deu la xifra de produccions.
Número especial
Per completar la immersió en la primera explosió de la cultura pop catalana, la portada de la revista de març d'Enderrock és una adaptació de la caràtula del disc Visca l’amor! (Concèntric, 1968) de Guillermina Motta, inspirada en Andy Warhol i realitzada pel dibuixant de còmics Enric Sió (1942-1998), considerat un dels renovadors del gènere als anys seixanta i setanta, que demostra l’explosió pop de l’època i del segell.
A més, amb la revista s'inclou una xapa històrica de regal. Podria ser un disseny dels nostres dies, però pertany a la col·lecció completa reeditada dels badgets que Concèntric va llançar a final dels anys seixanta. Després d’un viatge a Londres, i amb la seva tasca innovadora, Passola va exportar aquells productes tan moderns i els va adaptar amb missatges en català. Petites obres d’art per celebrar mig segle de pop català.