La revista digital setmanal d'Enderrock
El 10 d'abril presenten el quart disc, '100.000 històries', a la Mirona de Salt
Teràpia de Shock: "Tota l'energia que falta al disc és al directe"
La formació de la Garrotxa va fer fortuna amb "Sense tu", banda sonora de la sèrie de televisió 'Polseres vermelles', però es neguen a definir-se com a grup de 'one hit wonder'. La cançó els ha obert les portes i no se'n desentenen, però sí que és cert que no reuneix tota l'essència del grup. Teràpia de Shock reivindica el rock'n'roll del qual sempre ha fet bandera en un quart disc que s'endinsa en un territori més pop. El quartet explica que ha tornar a néixer amb l'arribada de Guillem Soler als teclats, que aporta una nova sonoritat i inaugura una nova etapa en la trajectòria del grup. A '100.000 històries' (RGB Suports) desperten la fera rockera que porten a dins, però asseguren que el directe encara és més fidel al nou so de la banda.
Text: Sandra Tello. Fotos: Joan Enric Coflent
EDR: '100.000 històries per cantar' són moltes…
Ferran Massegú ‘Massa’ (veu i guitarra): Quan vam començar a compondre aquest disc ens vam adonar de seguida que totes les lletres que estàvem escrivint explicaven històries, totes diferents, i acabaven amb un missatge. També ens vam adonar que aquest és el tipus de cançó que més ens agrada escoltar i vam decidir que anàvem per aquí involuntàriament. Va sortir el primer senzill que hem tret, amb el títol “100.000 històries”, que és com un popurri d’històries que passen en un mateix moment. Aquesta cançó ens va donar el nom del disc. I pensem que és un bon nom, perquè hem agafat aquest concepte per fer la música, va sortir d'aquí.
EDR: De fet per al videoclip heu agafat una història en concret d’una parella, però podria ser qualsevol altra...
F.M: És absolutament diferent de la lletra, sí. És una manera de potenciar encara més aquest concepte d’històries repartides pel món. Cada petit detall, cada petita història fa la vida.
EDR: Com sabeu que una història té prou força per esdevenir cançó?
F.M: Qualsevol petit detall compta. Si ens hi parem a pensar, la nostra vida és un cúmul d’històries que passen cada dia. Del començament al final no és res més que petites historietes que van passant. La força d’una cançó és qualsevol cosa amb què et puguis sentir identificat.
Guillem Soler (teclats): En el fons una història és un conte, i això pot agradar a la gent. Totes les històries que passen a la gent són interessants i es poden explicar. I tot això es pot transformar en cançó, que és una manera d’expressar aquest conte.
EDR: A '100.000 històries' (RGB Suports) la sonoritat de Teràpia de Shock és més pop.
F.M: Abans de començar ens vam fer dues preguntes: què és Teràpia de Shock avui i cap on volem anar? I ens anava sortint aquest disc molt rodonet. De fet hi ha uns temes més canyeros, però quan estàs fent el disc ha de quedar homogeni i fas que els temes pop siguin pop i que els altres els baixis una mica d’intensitat, perquè si no tens uns canvis massa bruscos. En directe, però tot agafa més potència. Ens vam adonar que els discos han de tenir un so agradable. També volem que arribi a tothom, i segons a qui si és molt estrident no li entra. Hem intentat buscar un so rodó i amable per poder arribar a tothom.
G.S: La gent que no es preocupi si el troba massa tou. Tota l’energia que falta al disc és al directe. No és el mateix ser enmig d’un concert que al cotxe conduint.
EDR: I en aquest punt, on es troben els discos anteriors?
F.M: Són allà. Al directe que estem preparant fem temes dels altres discos. De fet, amb la nova sonoritat no varien gaire. En els discos anteriors les dues guitarres tampoc s’allunyaven, són cançons que es poden defensar amb una guitarra perfectament. En Guillem els dóna més coixí, i agafen més qualitat.
EDR: Més pop però sense deixar el rock’n’roll. Expliqueu que costa trobar energia pura a l’escena actual i que s’ha perdut el so dels orígens de Lax’n’Busto, Els Pets... Ens hem estovat, herència de l’auge del pop-folk?
G.S: Bàsicament també ho dic per experiència personal. Jo sóc de Vic, i quan tenia setze anys, anaves al Mercat de Música Viva, a la plaça Major, que quasi no s’hi cabia, i hi tocaven Els Pets o Lax’n’Busto i feien rock’n’roll català que molava molt. Amb el temps tot això ha anat cap a un mestissatge i un pop anglès. Penso que Teràpia d’alguna manera intenta omplir aquest forat del que hi havia. El que fem és diferent, perquè hi ha aquests punts electrònics, i el disc també sona més tou, però amb el directe intentem abastar això, buscar aquesta mala llet de rock en català que hi havia abans. Cada cosa té la seva part bona, però això es troba a faltar.
F.M: També és veritat que avui s’estan fent coses que no s’havien fet mai a Catalunya. Hi ha grups que estan travessant fronteres amb molta empenta. Això és admirable, nosaltres flipem, perquè a més són col·legues nostres. També està bé pensar que no hi ha un estil i prou, que la música és molt gran. Però sembla que quan alguna cosa funciona tothom ho vulgui fer. I és normal! Nosaltres sempre hem estat aquí lluitant. Que es porta això? Doncs nosaltres tossuts fent la nostra. I així seguim.
Girona, capital de l'Strenes
Del 10 al 25 d'abril arriba la tercera temporada del festival Strenes, l'epicentre de les novetats discogràfiques de l'any. La banda de la Garrotxa ha escollit la sala La Mirona de Salt (10 d'abril) per començar la gira de presentació del quart disc i defensar els aires més popers que abasta '100.000 històries'. Però no seran els únics que marcaran el toc d'inici a les comarques gironines: també hi seran els 40 anys anys de la Companyia Elèctrica Dharma (10 d'abril), el nou espectacle de Mazoni (18 d'abril), les estrenes de Cris Juanico (17 d'abril) i Joan Miquel Oliver (25 d'abril), Ebri Knight (17 d'abril) i Macedònia (19 d'abril).