Miquel Rodergas, conegut en el món de la rumba com a Micu, presenta el 18 de maig 'BandaBand' (Kasba Music, 2015), el seu segon treball discogràfic. El rumbautor fa un canvi notable respecte a 'La fusta' (Kasba Music, 2011) i proporciona un tracte individualitzat a les 14 cançons que formen el disc i que han crescut sobre ritmes provinents del rock, el folk i fins i tot el jazz. A EDR hem entrevistat Micu per parlar del disc i n'estrenem una de les cançons, "Rumba Major".

Text: Andrea Romanos. Fotos: Arxiu Micu

EDR: Com s'ha gestat BandaBand (Kasba Music, 2015)?
Micu: La premissa de sortida continua sent la mateixa que a Fusta: volia que cadascuna de les cançons digués alguna cosa. Crec que n'ha resultat un disc amb dues parts, una de més ballable, rockera i contundent i una altra de més continuista amb el que havia estat fent, més tranquil·la. He gravat el disc a l'estudi del Jack Tarradellas amb molta calma, quan tenia dies lliures anàvem fent. Venia amb les idees i els arranjaments força clars, però m'ha sorprès la brutal sensibilitat musical del Jack, que hi ha quedat ben palesa.

EDR: Al primer disc donaves molta importància a la creació d'autor. Aquest continua sent un dels eixos de la teva feina?
Micu: Penso que sí, les lletres estan cuidades i hi ha un bon equilibri amb les melodies. Totes expliquen alguna cosa i n'hi ha moltes que estan dedicades a persones concretes. La lletra d'"Els amants" crec que és una de les millors que he escrit.

EDR: Els nous temes ja no miren cap al flamenc i els ritmes brasilers, sinó cap al rock, el jazz i el folk. És una evolució natural?
Micu: És una regressió. He tornat a la música que escoltava abans d'entrar en el món del flamenc. Des que vaig néixer fins als disset més o menys escoltava música anglosaxona, rock, mètal, pop... La idea de cap on volia anar quant a so em va venir en un concert que van fer a trio, fa més d'un any, on m'acompanyaven bateria i baix. Quan ja tenia les cançons vaig parlar amb el Jordi Herreros i l'Enrique Gómez (el baixista i el bateria de Se Atormenta Una Vecina) i els vaig convèncer per gravar, per muntar un power trio, com els Police de la rumba... Quin flipat!

EDR: A la part més ballable del disc hi trobem "Rumba Major", una cançó que mostra molt bé la teva proposta. Quina història hi ha al darrere?
Micu: A pràcticament totes les festes majors hi sona rumba, d'aquí ve el títol. És una cançó canyera i conyera. Canyera per les bases tan rockeres que hi ha a les estrofes. Conyera perquè fa una mica de mofa (amb carinyo) dels rumbers clàssics. Tots han fet cançons on parlen de la rumba i on s'autoproclamen com els millors intèrprets, i això sempre m'ha fet gràcia, jo no podia ser menys!

EDR: El 5 de juny presentes el disc al Centre Artesà Tradicionàrius. Què prepares per al directe?
Micu: Molta tralla. Vull que soni contundent, tirant més cap a la part canyera del disc. Vindran els col·laboradors (Beth, Muchacho Seviole de La Troba Kung-Fú, Chiqui Amaya i molts més) a fer els seus temes també. Farem un petit homenatge amb amics i músics de sempre a Pablo Santcovsky, membre fundador de Meztuca, amic meu i percussionista de tota la vida que ha mort inesperadament fa molt poc.