La revista digital setmanal d'Enderrock
Els músics que hi han estat t'expliquen per què no t'has de perdre aquest darrer popArb
Arriba #elmillorpopArb, el darrer
El compte enrere està activat: aquest cap de setmana Arbúcies acollirà l'onzena i darrera edició del popArb. El festival de música pop catalana ha esdevingut al llarg d'aquests darrers anys un petit tresor de la geografia festivalera catalana. Ho diu el públic, però sobretot en fan bandera els múscs que hi han actuat. Serà un comiat emotiu, festiu i sexi. Hem demanat als artistes que han passat o passaran pel festival que ens responguin una pregunta ben fàcil: "Per què no ens hem de perdre el darrer popArb?". Et donem unes quantes raons de pes per ser-hi.
Text: Redacció. Foto: Xavier Mercadé
Santi Balmes (Love Of Lesbian)
"Perquè serà un d'aquells moments en què pots viure una experiència i, a la vegada, començar a recordar-la. Un comiat tranquil, esperant una retrobada aviat."
Miquel Àngel Landete (Senior i el Cor Brutal)
"El fet que en el PopArb coincidisquen en el temps i l'espai u, moltes bones bandes amb so perfecte; dos, les xiques guapes i els xicons templaos, i tres, la bellesa de la Selva, fa que el festival siga únic, màgic, redó."
Pere Jou (Quart Primera)
"No hi ha cap motiu pel qual hi hauries d'anar ara. Si no t'interessa escoltar música enmig de la natura, no veig per què hi hauries d'anar. Si lo teu són les massificacions i que els artistes estiguin tan lluny que semblin formigues, no vinguis. Vine si aprecies les coses petites, boniques i ben fetes. Vine si vols entendre allò de 'Al pot petit hi ha la bona confitura'."
Pau Vallvé
"El popArb ha estat un dels festivals que més ha donat suport a la música alternativa feta aquí a casa nostra. Només per això ja val la pena anar-hi, però a més, l'entorn, el bon rollo i la proximitat entre músics i públic el fan un festival molt especial. Realment és una llàstima que s'acabi (un motiu més per anar-hi, ara o mai!)."
Lluís Bòria (Estúpida Erikah)
"Dins la història de la música hi ha moments extraordinaris que han quedat gravats a foc a la memòria per a molta gent. El popArb, passats uns anys el recordarem així, com un moment etern dins el nostre petit espai musical."
Òscar Dalmau (Dj Phil Musical)
"No us podeu perdre el popArb perquè és l'últim. Quan s'escrigui la història de la música pop de casa nostra, es parlarà d'aquest festival que va apostar per programar música feta a casa nostra quan poca gent hi creia. I podrem dir amb orgull: 'Jo hi vaig anar!'."
Martí Maymó (Manel i The Seihos)
Carles Chacón (Coriolà)
"Ens ha tocat un honor dubtós. Actuar a l'última edició del popArb. Estem molt contents, perquè és el nostre bateig en un dels festivals més importants de casa nostra. Però estem tristos, també, perquè ho farem a la que serà la seva última edició. Tot plegat fa ràbia i pena, perquè el popArb va ser la primera pedra d'una cosa que ara sembla ferma i ben forta, però que abans no ho era tant. Potser segueix sense ser-ho, no ho sé, però almenys hem passat uns quants anys passant-ho d'allò més bé a Arbúcies. Per nosaltres no serà, ni molt menys, un adéu: serà una celebració i una festa de tots aquests anys de bona música. I ho donarem tot a l'escenari per fer d'aquest últim popArb una nit memorable."
Pol Fuentes (Rosa-Luxemburg)
"No oblidaré mai l'any i el moment en què vam tocar al popArb. Voldria destcar que el matí del segon dia a la piscina, amb música, companyia i mojitos està al top 10 de moments plaents de tota la meva vida. Té la mida i el caliu d'un festival perfecte."
Ferran Palau (Anímic)
"No anar a l'últim popArb seria com faltar al funeral d'un amic que t'ha acompanyat durant molts anys en un viatge meravellós. Acomiadar-se del popArb serà tancar una etapa brillant en la nostra història recent i obrir-ne una altra, esclar. L'esperit del popArb quedarà en tots els que siguem allà per dir-li adéu."
Txarly Brown
"Si el que busques és cervesa calenta, actuacions a vista d'ocell, els artistes més chic recomanats pels mitjans més cool, empentes, llargues cues, suor, processons sobre ciment reescalfat, xafogor, turistes desubicats i tot això que tant es porta avui a qualsevol festival urbà, aquest no és el teu lloc. l popArb és absolutament tot el contrari. I aquesta és la teva última oportunitat de gaudir-ne. Amb més motiu, si us plau no vinguis."
Pau Guillamet (Guillamino)
Arbúcies, vaig arribar-hi,
tenia set com una meuca en zel,
vaig dir que no, que no volia estar tot sol,
si més no per posar a prova el meu seny dubtós
era juuuunny...
Un bon temps per anar buscant raons de pes
errant a cel obert, fent la migdiada sota un pont
asfixiat pel baf dels esbornals d'aquest clot de lloc
i amb els ulls clucs ben...
“Raons de pes”, Umpah-pah
Dimas Rodriguez (La Banda del Polo Norte)
"No ens hem de perdre el darrer popArb perquè com cada any, des d'en fa ja onze, és una finestra encantada que s'obre a final de juny durant dos dies i regala paisatges, cançons i grans records. Que no sigui un adéu, només un 'fins molt molt aviat'!"
Ernest Crusats (La iaia)
"El popArb és de puta mare, només has de girar el cap, i no patejar-te tot el Fòrum com al Primavera Sound. La gent de poble són encantadors i a la vora del riu s'està perfectament. No t'has d'empassar cues quilomètriques i la gent és molt agradable. El backstage dels músics és ple de bon menjar i beguda, cosa poc habitual. I sincerament, és dels formats de festivals més interessants i innovadors que tenim a Catalunya. És una llàstima perdre-ho, i un cop baix al sector de la música catalana."
"Perquè serà un d'aquells moments en què pots viure una experiència i, a la vegada, començar a recordar-la. Un comiat tranquil, esperant una retrobada aviat."
Miquel Àngel Landete (Senior i el Cor Brutal)
"El fet que en el PopArb coincidisquen en el temps i l'espai u, moltes bones bandes amb so perfecte; dos, les xiques guapes i els xicons templaos, i tres, la bellesa de la Selva, fa que el festival siga únic, màgic, redó."
Pere Jou (Quart Primera)
"No hi ha cap motiu pel qual hi hauries d'anar ara. Si no t'interessa escoltar música enmig de la natura, no veig per què hi hauries d'anar. Si lo teu són les massificacions i que els artistes estiguin tan lluny que semblin formigues, no vinguis. Vine si aprecies les coses petites, boniques i ben fetes. Vine si vols entendre allò de 'Al pot petit hi ha la bona confitura'."
Pau Vallvé
"El popArb ha estat un dels festivals que més ha donat suport a la música alternativa feta aquí a casa nostra. Només per això ja val la pena anar-hi, però a més, l'entorn, el bon rollo i la proximitat entre músics i públic el fan un festival molt especial. Realment és una llàstima que s'acabi (un motiu més per anar-hi, ara o mai!)."
Lluís Bòria (Estúpida Erikah)
"Dins la història de la música hi ha moments extraordinaris que han quedat gravats a foc a la memòria per a molta gent. El popArb, passats uns anys el recordarem així, com un moment etern dins el nostre petit espai musical."
Òscar Dalmau (Dj Phil Musical)
"No us podeu perdre el popArb perquè és l'últim. Quan s'escrigui la història de la música pop de casa nostra, es parlarà d'aquest festival que va apostar per programar música feta a casa nostra quan poca gent hi creia. I podrem dir amb orgull: 'Jo hi vaig anar!'."
Martí Maymó (Manel i The Seihos)
"Hi ha alguna cosa especial en les últimes edicions i en els comiats. Només per això ja val la pena anar-hi. Els que no hi han anat mai hi haurien d’assistir només per poder explicar als seus néts: “Jo vaig anar a l’últim popArb”, i els que ja en són habituals, per poder tornar a gaudir de Can Cassó, el Prat Rodó o Can Torres. Parlant d’aquest últim espai, perquè algú se’n faci una idea, amb els anys puc dir que conec la família que regenta l’hotel-restaurant i que sempre hi tinc bona conversa amb el pare. I crec que això és una mica el que és el popArb, bona música i molt bona entesa entre tothom: músics, públic, periodistes i la gent del poble. No us perdeu el popArb senzillament perquè és una merda que s’acabi i val la pena que pugui marxar amb el cap ben alt, amb el cartell d’entrades exhaurides i tots creuant els dits perquè sigui una mentida i l’any que ve puguem tornar a esmorzar al jardí de Can Torres o del Montsoriu."
Carles Chacón (Coriolà)
"Ens ha tocat un honor dubtós. Actuar a l'última edició del popArb. Estem molt contents, perquè és el nostre bateig en un dels festivals més importants de casa nostra. Però estem tristos, també, perquè ho farem a la que serà la seva última edició. Tot plegat fa ràbia i pena, perquè el popArb va ser la primera pedra d'una cosa que ara sembla ferma i ben forta, però que abans no ho era tant. Potser segueix sense ser-ho, no ho sé, però almenys hem passat uns quants anys passant-ho d'allò més bé a Arbúcies. Per nosaltres no serà, ni molt menys, un adéu: serà una celebració i una festa de tots aquests anys de bona música. I ho donarem tot a l'escenari per fer d'aquest últim popArb una nit memorable."
Pol Fuentes (Rosa-Luxemburg)
"No oblidaré mai l'any i el moment en què vam tocar al popArb. Voldria destcar que el matí del segon dia a la piscina, amb música, companyia i mojitos està al top 10 de moments plaents de tota la meva vida. Té la mida i el caliu d'un festival perfecte."
Ferran Palau (Anímic)
"No anar a l'últim popArb seria com faltar al funeral d'un amic que t'ha acompanyat durant molts anys en un viatge meravellós. Acomiadar-se del popArb serà tancar una etapa brillant en la nostra història recent i obrir-ne una altra, esclar. L'esperit del popArb quedarà en tots els que siguem allà per dir-li adéu."
Txarly Brown
"Si el que busques és cervesa calenta, actuacions a vista d'ocell, els artistes més chic recomanats pels mitjans més cool, empentes, llargues cues, suor, processons sobre ciment reescalfat, xafogor, turistes desubicats i tot això que tant es porta avui a qualsevol festival urbà, aquest no és el teu lloc. l popArb és absolutament tot el contrari. I aquesta és la teva última oportunitat de gaudir-ne. Amb més motiu, si us plau no vinguis."
Pau Guillamet (Guillamino)
Arbúcies, vaig arribar-hi,
tenia set com una meuca en zel,
vaig dir que no, que no volia estar tot sol,
si més no per posar a prova el meu seny dubtós
era juuuunny...
Un bon temps per anar buscant raons de pes
errant a cel obert, fent la migdiada sota un pont
asfixiat pel baf dels esbornals d'aquest clot de lloc
i amb els ulls clucs ben...
“Raons de pes”, Umpah-pah
Dimas Rodriguez (La Banda del Polo Norte)
"No ens hem de perdre el darrer popArb perquè com cada any, des d'en fa ja onze, és una finestra encantada que s'obre a final de juny durant dos dies i regala paisatges, cançons i grans records. Que no sigui un adéu, només un 'fins molt molt aviat'!"
Ernest Crusats (La iaia)
"El popArb és de puta mare, només has de girar el cap, i no patejar-te tot el Fòrum com al Primavera Sound. La gent de poble són encantadors i a la vora del riu s'està perfectament. No t'has d'empassar cues quilomètriques i la gent és molt agradable. El backstage dels músics és ple de bon menjar i beguda, cosa poc habitual. I sincerament, és dels formats de festivals més interessants i innovadors que tenim a Catalunya. És una llàstima perdre-ho, i un cop baix al sector de la música catalana."