Text i fotos: Xavier Mercadé

El rock dur i el heavy metal són els grans gèneres invisibles a la premsa més generalista. Simplement no existeixen a no ser que uns AC/DC toquin a un estadi olímpic o si hi ha algun incident violent digne de figurar a la secció de succesos. Però per la resta d'informació s'ha de buscar en revistes i webs especialitzades, davant d'un gènere que viu en el seu gueto particular sense treure el cap en altres mitjans. Un gueto que, per cert, gaudeix d'un estat de salut envejable tal i com es va demostrar els dies 23, 24 i 25 de juliol al parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet a la segona edició del Rock Fest BCN.

L'esperit de comunitat que sempre s'ha associat al heavy va fer-se efectiu en les tres jornades del festival amb tots els tòpics coneguts i per descobrir, començant per la salutació fraternal de les banyes ben aixecades. Tota una celebració orgullosa d'un públic sorgit de diverses generacions que van saber gaudir d'un festival íntegrament dedicat a tots els subestils i ramificacions diverses del metall. Des de clàssics sense data de caducitat com Rosendo o Status Quo, fins les grans estrelles del gènere com Scorpions, Judas Priest, Helloween, Accept, WASP o els nipons Loudness. Moments pel rock més simfònic i progressiu dels Dream Theater convivint amb sons més extrems de Nuclear Assault o Hatebreed, el so de noves generacions amb noms com Sabaton, Powewolf o Asphyxion o Los Guardians del Pont revivint el llegat de Sangtraït.

Un èxit de públic i artístic que garanteix la vigència de l'estil musical i la continuïtat del Rock Fest BCN en properes edicions.