Article d'opinió del periodista i jurat dels Premis Ovidi Joaquim Vilarnau

El triomf de la
València amable

 
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Xepo W.S.
Diumenge al vespre es van lliurar a València els X Premis Ovidi Montllor de la música en valencià. Va ser una nit especial marcada pel canvi polític que ha viscut el País Valencià des de les darreres eleccions del 24 de maig. L’escenari escollit va ser el Palau de la Música de València, un espai amb una gran força simbòlica, perquè els cantants en valencià hi havien protagonitzat una tancada el març de 2005 per exigir la presència de la seva música en aquell espai i als mitjans de comunicació públics.
 
Ha passat una dècada, deu anys més de marginació i silencis imposats. Deu anys de música gairebé de contraban, que no obstant això no han fet decréixer ni la quantitat ni la qualitat de la producció valenciana en català. Tot el contrari, els X Premis Ovidi Montllor arriben en l’any en què probablement hi ha hagut més bon nivell artístic.

En aquest temps, els Premis Ovidi han anat fent feina de formigueta, valorant els millors discos que s’han fet aquests deu anys –que són molts i valen la pena– i mirant de donar visibilitat a tot el col·lectiu. L’any 2012, després de la gala dels Ovidi, escrivíem: “A la festa hi va treure el cap la València amable. La que s’avergonyeix de la gran quantitat de diputats valencians que hi ha imputats en casos de corrupció; la que no comprèn la gestió que es va fer dels incendis com tampoc no va comprendre la gestió de l’accident del Metro de 2006; la que s’irrita davant l’espectacle d’una costa destrossada per l’especulació urbanística; la que s’indigna quan pensa el destí dels diners de les caixes valencianes... la que no surt mai a Canal 9 i quasi mai a TV3”. Aquest diumenge, la València amable es va presentar al Palau de la Música ostentant els màxims càrrecs institucionals.
 
La València amable va demanar perdó als músics pel menyspreu a què els havia sotmès durant els governs populars en veu del president de la Generalitat Ximo Puig i va fer propòsit d’esmena en boca de la vicepresidenta Mònica Oltra, que va anunciar una partida de 200.000 € per a la difusió de la música en valencià computada incomprensiblement a Política Lingüística i no a Cultura.
 
Però el realment important és el bon moment de la música en valencià, simbolitzat pels premiats: Gener, Aspencat, Zoo, Clara Andrés, Mox, Mara Aranda... No hi calen paraules, només orelles.

Les imatges que acompanyen aquest article són del fotògraf oficial dels Premis Ovidi Xepo W.S. En aquest enllaç podeu veure la galeria d'imatges completa de la gala de lliurament i també del cicle de concerts previ La Fera al Palau.