Xavi Sarrià i Feliu Ventura actuaran aquest dijous 3 de desembre al Born

EDR: L'espectacle de Xavi Sarrià & Feliu Ventura gira arreu dels Països Catalans com una festa íntima en forma de concert atípic. Podeu explicar de què va?

Xavi Sarrià: La veritat és que va sorgir un poc per casualitat. Jo el que volia era fer una presentació del meu llibre Totes les cançons parlen de tu que anara més enllà del format de xerrar a gent que no l’ha llegit –que sempre m’ha semblat un format curiós– i donar-li vida tot interpretant algunes de les 

cançons que hi apareixen. Però no només cantem, sinó que al llarg de l’espectacle anem llegint fragments del llibre, cantem les cançons i expliquem una altra història paral·lela que és la nostra història. No és exactament la dels protagonistes del llibre, sinó que és un poc la de la nostra generació,

dels que vam créixer als anys noranta, que vam néixer després de la dictadura, que vam tenir ensenyament en valencià, etc. Va ser comentant-ho amb Feliu que ens vam animar a fer una cosa junts, i per a mi va ser una sort, ja que no estic gens acostumat a tocar sol i em feia una mica de vergonya [riu]. 

EDR: El llibre se centra en la ciutat de València, que té una realitat social prou diferent de la resta del país. A Xàtiva se sentien igual les coses que s’hi expliquen?

Feliu Ventura: Els 'de comarques', com se’ns anomena als que no som de la comarca de l’Horta, vam arribar als espais que descriu la novel·la, com ara les cases okupades, quan ja teníem 17 o 18 anys, amb l’entrada a la Universitat, que és més tard que quan succeeix en el relat del llibre. A les nostres ciutats la realitat era diferent: des de les tribus urbanes, que sempre arribaven un o dos anys després que a València, fins a la distribució musical, ja que sense internet un disc no sonava fins que en teníem un casset. Però així i tot és la història de la nostra generació, i els xavals de València feien el mateix

tipus de coses que podíem fer nosaltres, encara que ells podien tornar en autobús a casa i nosaltres no.

X.S: De tota manera el llibre va més enllà i parla d’una generació que vam viure un canvi d’època: la caiguda del mur de Berlín, l’inici de la globalització mundial, els grans esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona o l’Expo de Sevilla. Creixíem desenganyats i amb ganes de dir-hi la nostra, d’anar més enllà dels límits que ens havien imposat, i això era igual d’on fores. Ens vam començar a conèixer als instituts i a descobrir que érem molts els que pensàvem així, i allò va ser el gèrmen de moltes coses, com el boom del rock en valencià dels noranta. 

F.V: És el que hem fet sempre quan hem escrit –abans cançons, ara llibres–: explicar històries universals amb una visió local. Si repasses les nostres cançons veuràs que la majoria tenen una lectura universal, són sentiments que una gran majoria pot entendre.

X.S: Hi ha qui em pregunta si sense ser de València ho podria entendre... I estem farts de veure pel·lícules nord-americanes que ens agraden i entenem sense haver-hi estat.

F.V: Hi ha separació i murs entre Barcelona i València, però quan t’hi fixes veus que són molt més xicotets del que pensem. Els referents culturals són els mateixos en una gran part, i també les actituds i els problemes.

X.S: Això es reflecteix perfectament a les cançons de l’espectacle, perquè parlen de nosaltres mateixos, com el títol del llibre. Totes aquestes cançons expliquen la nostra història, i és tan vàlida a València com a Xàtiva, Barcelona o Girona.

EDR: El 3 de desembre estrenareu l'espectacle conjunt a Barcelona al cicle Born de Cançons. Com us presentareu en directe?

F.V: El Born és un lloc molt important de la geografia sentimental catalana, carregat d’història, i el nostre espectacle també porta un fragment d’història. Salvant les distàncies podríem dir que són traslladables, perquè tots dos espais busquen reivindicar redreçaments similars. Encara que siguen realitats diferents són similars.

X.S: Per mi té un significat especial. La meua àvia venia verdures al Mercat del Born quan encara funcionava i hi tinc una vinculació sentimental, al marge del que significa per a la història de la ciutat de Barcelona. Com que l'espectacle no ha estat pensat per a fer una gran gira, sinó per a sentir-nos a gust tocant junts i per a llevar-me a mi el mono dels escenaris [riu], em fa una il·lusió especial tocar a llocs tan emblemàtics.

F.V: El fet de ser un espectacle que ha eixit de forma tan natural, sense cap tipus de pressió externa ni cap necessitat material, crec que ajuda a crear un clima molt especial cada cop que el presentem.

X.S: Sí, en aquest punt crec que tens molta raó, el clima és molt bonic, és divertit i et permet sentir el públic molt a prop. Al final no sé quants concerts farem, perquè ho anem decidint sobre la marxa, però supose que uns quants més.