La revista digital setmanal d'Enderrock
Premi Enderrock 2016 de la crítica a la trajectòria
Els Pets: "Som una relíquia viva"
La nit de Nadal ha fet 30 anys que Els Pets pujaven plegats per primera vegada a un escenari. Ho han celebrat amb una gira d'estiu que han enllaçat amb l'enregistrament d'un disc amb La Gran Orquestra Petita i la gira d'hivern, que tot just comencen. És per tot això que el jurat dels Premis Enderrock ha decidit atorgar-los el premi a la trajectòria.
Text: Elisenda Soriguera. Foto: Arxiu EDR
Com us fa sentir el fet de rebre un Premi Enderrock a la trajectòria?
Lluís Gavaldà: És un motiu d’orgull i satisfacció personal [riu]. A mi m’agrada molt rebre premis, amb això sóc molt nen petit. Sóc infantil i m’agrada. N’hi ha que diuen ‘ai, m'atabala’. Jo dic ‘dóna-me'ls a mi, que m'encanta!’. M'agrada molt rebre premis. I el dia dels Premis Enderrock, a més, sembla que siguem un país normal, que tinguem una indústria discogràfica viva, que els mitjans de comunicació s’interessin per la música, que tinguem unes emissores de ràdio que posen cançons en català o fetes a Catalunya... Però l’endemà et despertes... i tornes a la realitat.
Rebre un premi a la trajectòria sona com...
Com una relíquia viva. És el que som. Ara quan vaig per Barcelona i passo per la porta d’una escola, no em coneix ningú. Durant molts anys jo girava cua quan veia una escola, però ara no. Només coneixen es cançons les professores que són fans d’Els Pets. Em creuo amb trenta alumnes i res, però després ve la mestra i vol fer-se una foto amb mi...
Però el premi reconeix també una evolució al llarg d'aquests trenta anys...
Tenim un avantatge respecte als altres grups: vam començar sent tan dolents que era molt fàcil millorar. Normalment els grups tenen discos bons i després viuen de les rendes. En el nostre cas ha estat al revés: l’únic camí que ens quedava era millorar.Crec que el primer Premi Enderrock de la crítica que vau rebre va ser l'any 1998, per Bon dia (DiscMedi).
Veus que bé? Només ens faltava aquest. Ja no ens donareu mai més cap premi, oi? Aquest és com dir que ja tenim tots els que ens calen i ja ens en podem anar a pastar fang... Ens sentim molt agraïts, perquè és el primer premi a la trajectòria que rebem.