La revista digital setmanal d'Enderrock
Estrenem el videoclip "El silenci dels peixets" de la banda barcelonina
L'energia de Darània
'El silenci dels peixets' (Picap, 2016) és el segon disc de Darània, una prolongació de l'atmosfera del seu debut 'Les cançons de gener' (Picap, 2015) però ara més enèrgica. Presentat en societat ja fa uns mesos al festival BarnaSants, el 8 de maig el portaran al Cafè del Teatre de Lleida i el dia 14 a l'FNAC de Diagonal Mar de Barcelona. A EDR ja podeu veure el videoclip que dóna nom al disc.
Text: Eva Múrcia Fotos: Arxiu Picap
El guitarrista i compositor Daniel Sesé es va forjar un nom amb el grup Túrnez & Sesé, amb qui al llarg de catorze anys i sis discos va musicar poesia catalana. No obstant això, va arribar un moment en què l'artista va sentir la necessitat de crear les seves pròpies lletres, i d'aquí va sorgir Darània, un grup que va debutar l'any passat amb el primer disc, Les cançons de gener (Picap, 2015), i que un any després ha publicat el segon, El silenci dels peixets (Picap, 2016).
L'evolució de la banda es percep en aquest segon disc, ja que sense allunyar-se de l'atmosfera creada al primer, El silenci dels peixets arriba amb més força i contundència, en el marc de la cançó d'autor. A EDR avancem el videoclip del tema que dóna nom al disc: "És una cançó que musicalment té un dinamisme força contundent, i alhora lletrísticament proposa escenaris molt oberts. D’alguna manera, ens parla dels capricis de l’atzar, de la injustícia dels poderosos sobre els desvalguts, sobre la sort, sobre si podem canviar un determinat destí o si escollim o no escollim davant tantes realitats".
El clip ha estat dirigit per Clara Xuclà i David Barón, membres de la productora Zink in Films, que ja havien encapçalat la realització de "Finestres", i al grup li ha tocat actuar més del compte: "El vam gravar a La Saleta, una masia meravellosa de Vilobí del Penedès. Va ser un dia de rodatge intens però força divertit. Fa pocs dies que el vam veure i ens va agradar molt, tot i que en algunes escenes ens sentim una mica estranys, diferents, perquè ens tenien reservat un treball d’interpretació teatral per a cada membre del grup realment ben allunyat de les nostres personalitats, però això forma part, en certa manera, de la gràcia del videoclip".
La veu de la jove Ivet Remacha arrodoneix unes cançons que ballen entre la tendresa i el surrealisme, parlant de la nostra societat sense allunyar-se de l'amor. En aquest segon disc segueixen amb el mateix fil conductor que a Les cançons de gener (Picap, 2015), tot i que hi han inclòs la bateria i instruments de corda com el busuqui i l'ukelele. El guitarra explica: "Si bé el primer disc es movia per atmosferes més etèries, més d’aigua, blaves, aquest possiblement és més contundent, més de terra, més enèrgic".
El silenci dels peixets conté 14 cançons, totes pròpies excepte "La complainte de la Butte", una adaptació de la cançó de George Van Parys i Jean Renoir. Aquest tema és realment popular, ja que formava part de la banda sonora del conegut musical Moulin Rouge i ha estat cantada per artistes de renom com Mouloudji o Zaz. Sesé explica que interpretar aquesta cançó va ser una proposta de Joan Isaac, que s'ha encarregat de la producció: "Pensava que era un tema molt adient i molt proper a la sensibilitat i als matisos de la veu de la Ivet. Va ser molt improvisada, cantada pràcticament a cau d’orella, i ho va arrodonir el Conrad Setó amb un piano i un acordió màgics que et transporten a un París llunyà i remot".
El clip ha estat dirigit per Clara Xuclà i David Barón, membres de la productora Zink in Films, que ja havien encapçalat la realització de "Finestres", i al grup li ha tocat actuar més del compte: "El vam gravar a La Saleta, una masia meravellosa de Vilobí del Penedès. Va ser un dia de rodatge intens però força divertit. Fa pocs dies que el vam veure i ens va agradar molt, tot i que en algunes escenes ens sentim una mica estranys, diferents, perquè ens tenien reservat un treball d’interpretació teatral per a cada membre del grup realment ben allunyat de les nostres personalitats, però això forma part, en certa manera, de la gràcia del videoclip".
La veu de la jove Ivet Remacha arrodoneix unes cançons que ballen entre la tendresa i el surrealisme, parlant de la nostra societat sense allunyar-se de l'amor. En aquest segon disc segueixen amb el mateix fil conductor que a Les cançons de gener (Picap, 2015), tot i que hi han inclòs la bateria i instruments de corda com el busuqui i l'ukelele. El guitarra explica: "Si bé el primer disc es movia per atmosferes més etèries, més d’aigua, blaves, aquest possiblement és més contundent, més de terra, més enèrgic".
El silenci dels peixets conté 14 cançons, totes pròpies excepte "La complainte de la Butte", una adaptació de la cançó de George Van Parys i Jean Renoir. Aquest tema és realment popular, ja que formava part de la banda sonora del conegut musical Moulin Rouge i ha estat cantada per artistes de renom com Mouloudji o Zaz. Sesé explica que interpretar aquesta cançó va ser una proposta de Joan Isaac, que s'ha encarregat de la producció: "Pensava que era un tema molt adient i molt proper a la sensibilitat i als matisos de la veu de la Ivet. Va ser molt improvisada, cantada pràcticament a cau d’orella, i ho va arrodonir el Conrad Setó amb un piano i un acordió màgics que et transporten a un París llunyà i remot".