La revista digital setmanal d'Enderrock
Estrenem un nou videoclip de la banda: "On els sants es tornen esclaus"
El ritu psicodèlic de Lubianka
La història commou Lubianka, i és per això que han batejat el grup amb el nom del quarter general de la KGB de la Unió Soviètica. El quintet de psicodèlia es deixa portar per la improvisació en hores i hores de sessions. Aquest dissabte 30 d'abril presentaran a la sala Freedonia de Barcelona les cançons del seu segon disc, 'Cerimònies' (Tonzonen Records, 2015), i a EDR n'estrenem un clip de la versió reduïda del tema "On els sants es tornen esclaus".
Text: Sandra Tello. Fotos: Arxiu del grup
Quina relació teniu amb Alemanya?
És diversa. La més rellevant és la nostra afinitat amb el corrent musical Krautrock, tot el seguit d'artistes de final dels anys 60 i principi dels 70 que com a reacció a la música anglosaxona d'aquella època es van posar a experimentar amb la tecnologia i corrents estilístics que en aquell moment històric començaven a aparèixer.
De fet, heu publicat el vostre disc amb un segell d'allà...
El disc l'hem publicat amb un segell alemany, Tonzonen Records, però per nosaltres el podríem haver editat amb un segell català, espanyol o de qualsevol altra nacionalitat. En tot cas, Tonzonen va ser el que va mostrar més interès i va concretar d'una manera més clara.
Amb la psicodèlia per bandera, de quins grups heu begut?
El ventall és molt ampli i variat, no només en el camp de la psicodèlia. Si parlem de psicodèlia i de grups lligats a aquest corrent, podem esmentar Pink Floyd, Soft Machine i King Crimson, aquests tres sobretot de la seva primera època. També Can, Neu!, Amon Düül II, Tangerine Dream o Ash Ra Tempel. Discos de Miles Davis d'aquell moment o tota la discografia de The Doors, Pau Riba, Jaume Sisa o Barcelona Traction a casa nostra. També considerem molt propers grups més recents com Grails, Causa Sui, en el seu moment Kyuss o fins i tot els desapareguts barcelonins 12twelve o amics nostres com Jinko Vilova.
És diversa. La més rellevant és la nostra afinitat amb el corrent musical Krautrock, tot el seguit d'artistes de final dels anys 60 i principi dels 70 que com a reacció a la música anglosaxona d'aquella època es van posar a experimentar amb la tecnologia i corrents estilístics que en aquell moment històric començaven a aparèixer.
De fet, heu publicat el vostre disc amb un segell d'allà...
El disc l'hem publicat amb un segell alemany, Tonzonen Records, però per nosaltres el podríem haver editat amb un segell català, espanyol o de qualsevol altra nacionalitat. En tot cas, Tonzonen va ser el que va mostrar més interès i va concretar d'una manera més clara.
Amb la psicodèlia per bandera, de quins grups heu begut?
El ventall és molt ampli i variat, no només en el camp de la psicodèlia. Si parlem de psicodèlia i de grups lligats a aquest corrent, podem esmentar Pink Floyd, Soft Machine i King Crimson, aquests tres sobretot de la seva primera època. També Can, Neu!, Amon Düül II, Tangerine Dream o Ash Ra Tempel. Discos de Miles Davis d'aquell moment o tota la discografia de The Doors, Pau Riba, Jaume Sisa o Barcelona Traction a casa nostra. També considerem molt propers grups més recents com Grails, Causa Sui, en el seu moment Kyuss o fins i tot els desapareguts barcelonins 12twelve o amics nostres com Jinko Vilova.
Seguiu alguna mena de cerimònia com a grup?
Al marge de les cerimònies quotidianes pròpies de cadascú, en la creació dels disc abaixàvem la llum i deixàvem fluir l'inconscient, fèiem algun cant o ens n'anàvem al desert dels Monegros a tocar i ens deixàvem endur per l'ambient.
La vostra música és inquietant i suggerent. Quin és el procés de creació de Lubianka a l'hora de compondre les cançons?
La improvisació n'és un element central. Per a Cerimònies vam gravar nou hores corresponents a diverses sessions. Després ens vam reunir per escoltar-les i triar els passatges que ens resultaven més interessants. En alguns casos els extractes funcionaven per si mateixos com a cançó, i en d'altres fèiem un procés de collage de diversos passatges que tenien sentit junts i després al local acabàvem de donar-hi una forma orgànica. Després els gravàvem, els políem i els tornàvem a gravar fins a la versió final.
Al marge de les cerimònies quotidianes pròpies de cadascú, en la creació dels disc abaixàvem la llum i deixàvem fluir l'inconscient, fèiem algun cant o ens n'anàvem al desert dels Monegros a tocar i ens deixàvem endur per l'ambient.
La vostra música és inquietant i suggerent. Quin és el procés de creació de Lubianka a l'hora de compondre les cançons?
La improvisació n'és un element central. Per a Cerimònies vam gravar nou hores corresponents a diverses sessions. Després ens vam reunir per escoltar-les i triar els passatges que ens resultaven més interessants. En alguns casos els extractes funcionaven per si mateixos com a cançó, i en d'altres fèiem un procés de collage de diversos passatges que tenien sentit junts i després al local acabàvem de donar-hi una forma orgànica. Després els gravàvem, els políem i els tornàvem a gravar fins a la versió final.