Estrenem sencer el quart disc de la banda, 'Major propòsit'

L'imperi lluminós d'Arthur Caravan

Dos anys després de presentar 'Wegener' (Música de Telers, 2013) –un àlbum de contrastos en col·laboració amb Hugo Mas–, la banda alcoiana Arthur Caravan dibuixa 'Major propòsit' (Música de Telers, 2016), un disc líricament inspirat en l'obra de René Magritte que articula un discurs propi al voltant de la “poètica del misteri” del pintor surrealista. Parlem amb el cantant del grup, Pau Miquel, sobre la seva nova fita creativa.
Text: Andrea Romanos. Fotos: David Pons

Com sorgeix la idea de fer un disc que uneixi pintura i cançó?
Pau Miquel: Tot va començar amb el procés de composició de les lletres. Buscava títol per a una de les cançons i de sobte el vaig trobar a les parets del menjador, on tinc penjada una làmina de L'imperi de les llums de René Magritte. Era de nit i vaig veure una estranya similitud entre la lletra i el quadre, i vaig decidir titular la cançó així i seguir el mateix procés amb les altres cançons com a mètode d'investigació.

Major propòsit, en concret, està inspirat en la feina de Magritte. Quin impacte ha tingut la seva obra sobre les vostres lletres?
Magritte no es considerava tant  pintor a si mateix com poeta, pensador amb imatges. Tots els seus quadres són potents metàfores sobre la condició humana i la realitat. Per a Magritte hi ha un límit que només pot expressar-se en el llenguatge artístic, i eixe mateix propòsit és en les lletres d'aquest disc, en tant que poètiques. Diguem que les seves imatges han inspirat la direcció de les cançons, així com alguns versos importants. El quadre pot complementar l'escolta de la cançó, però no la determina.

I quines històries amaguen les vostres cançons?
Les cançons continuen amb la línia reflexiva i filosòfica de les lletres del grup. Solen tindre una òptica molt personal del temps, les relacions, la finitud... Sí que hi ha cançons més polítiques amb un aire nihilista com "La gran guerra"o "Entreacte" i altres de molt més positives com "Temptativa impossible" o "La gran família". El missatge del disc pot semblar a vegades dur, desesperançat, però al darrere amaga la il·lusió que les persones puguen ser persones en un món digne de viure. Hi ha una petita fe en el que podria fer un "conjunt d'animals", que diria Pessoa.

Quina evolució hi ha entre Wegener, el vostre tercer disc, i Major propòsit?
Wegener és un cas aïllat en la nostra discografia. El disc està guiat per la veu i cançons d'Hugo Mas. Nosaltres aportàvem la nostra personalitat com a músics i vam fer un treball fosc i agosarat. La continuïtat més aviat es pot trobar en Atles enharmònic (Música de Telers / Malatesta Records, 2011) i al primer disc. Major propòsit és una mena de síntesi entre la intimitat del primer i la fúria elèctrica del segon.

El disc ha estat produït per Mau Boada (Esperit!). Com ha estat treballar amb ell?
Inspirador, divertit, caòtic i enriquidor. Mau és un gran talent i d'alguna manera treballar amb ell representava per a nosaltres la connexió que sentíem amb tota la psicodèlia catalana dels anys 70, de la qual considerem que és un gran hereu espiritual (no en va el vam conèixer tocant amb Pau Riba). A més, hem fet un gran amic.

A tot això, quin és el major propòsit d'Arthur Caravan? Fins on voleu anar?
La frase "major propòsit" està treta d'un vers d'una de les cançons, que parla de treure el millor d'un mateix per a tot: l'art, la vida, les relacions... Crec que eixe propòsit –que cadascú ja ha de treballar des de dins i des del seu centre– és l'únic important de la vida. El nostre, en este cas ha estat fer simplement aquest disc amb la voluntat de menejar el cor, el cap i el cos de les persones que l'escolten. On volem anar? No ho sabem i no ens importa. Ens preocupa l'obra, no les conquestes, perquè els imperis cauen però les obres es queden.