Una sèrie d'imponderables lligats a aspectes tècnics i discogràfics han fet endarrerir més de cinc mesos el llançament del segon disc de La Iaia, 'On és la màgia?' (Música Global, 2014), enregistrat l'estiu passat als estudis de Paco Loco a Cadis. Finalment el trio osonenc, encapçalat pel cantant i compositor Ernest Crusats, reapareixerà el 25 de febrer amb un disc psicodèlic, electrònic i que fuig del pop-folk del seu inici. Amb l'#EDR d'aquesta setmana podeu sentir l'estrena de "L'arbre que vol ser humà", i el nou senzill "L'ós", una de les cançons més hipnòtiques. 

text: Roger Palà. Fotos: Juan Miguel Morales

Més d'un lector havia adreçat els últims temps un correu electrònic amb certa ansietat a la redacció d'Enderrock preguntant per la sortida del nou disc de La Iaia. La revista del mes de novembre passat ja va dedicar la portada al grup osonenc amb motiu de la sortida d'On és la màgia?, un segon àlbum que el grup va estrenar en directe al Mercat de Música Viva de Vic del 2013.

Superats tot els esculls, finalment ha arribat l'hora d'estrenar oficialment les noves cançons d'un treball que Ernest Crusats defineix com "senzill, amè i fàcil". El cert, però, és que poca cosa queda d'aquell trio de pop-folk que va guanyar el concurs Sona 9 fa només quatre anys. "A còpia de repetir esquemes el pop-folk ha quedat obsolet, l'hem acabat autodestruint per saturació –afirma contundent Crusats–. La vida es basa en canvis constants, en reinventar-se sempre, i les cançons ho acaben reflectint."

Al nou disc de La Iaia hi ha poca acústica i molta electrònica amb teclats, passatges foscos i psicodèlics però també ballables, i sobretot un grapat de cançons memorables. Avui en destaquem dues. En primer lloc, "L'arbre que vol ser humà", una peça amb clares referències a l'univers laietà. Crusats admet obertament: "Té connexió amb la 'Cançó 7a en colors' de Pau Riba, una influència que accepto totalment. Riba sempre és molt naturalista en les seves lletres. Ell parla d'un home a qui li creix herba al cap i nosaltres parlem d'un arbre que vol ser humà". 



La segona peça, senzill del nou disc, és "L'ós", que segons Ernest Crusats està "inspirada en una festa rave, amb molta gent i una certa alteració de l'estat natural". La cançó inclou un sintetitzador, instrument característic d'aquest nou treball que ha acabat marcant en gran mesura el so del disc. "Va ser la primera cançó on vam posar els teclats", admet el cantant. "'L'ós' compleix una funció que ens hauria agradat que incorporessin totes les cançons: que hi hagi una interpretació per als nens, literal i senzilla –en aquest cas, el conte d'algú que es transforma en un ós– i després una d'adulta –bàsicament, un 'drogasso'–. Aquesta doble interpretació la tenen també molts contes populars i és el que fa que transcendeixin."