Astupèndur és el segon treball instrumental de Triulet, i segueix de ben a prop les línies estètiques marcades per Aridmètric (DiscMedi, 2014), alhora que n’obre de noves. Arran de la trobada amb la poesia (amb Enric Casasses a Tira-li l’alè, 2012, i Gerard Horta a Balada de l’holandès errant, 2013), Triulet abandona progressivament les textures gèlides i abstractes per apropar-se cada cop més a la brillantor de la plàstica, on les cançons esdevenen fotografies autònomes que, juntes, configuren un catàleg o un recull de poemes. La música d'Astupèndur també es nodreix de Suliloqui, el projecte de dansa i vídeo que Triulet va encetar el 2014 amb Deborah Torres i Fernando Liesa. Sempre partint de les teranyines de guitarres i baixos amalgamats a bateries i teclats, cada tema tracta de manera diferent el mateix material, aquí amb la dansa, allà amb la poesia, de vegades des del no-res.