La revista digital setmanal d'Enderrock
- 105
Estrenem una cançó del seu proper disc on col·labora Manolo García
Ivette Nadal: "L’anorèxia et talla les arrels i et deixa sense veu ni vot"
.jpg)
.jpg)
La cantautora granollerina Ivette Nadal ha enregistrat 'Tornar a mare' (RHRN, 2015), on transmet l'actitud i la força amb què ha superat els embats de l'anorèxia. El quart disc de la vallesana sortirà a la venda el 15 de gener, tot i que els mecenes que van contribuir en la campanya de microfinançament ja el tenen a casa des d'abans de festes. En directe, el presentarà el 19 de febrer a l'Auditori de Barcelona, dins la programació del festival BarnaSants. A EDR estrenem la primera cançó del disc, "No saps el mal que em fas", on canta acompanyada de Manolo García.
Text: H.M.A. Fotos: Juan Miguel Morales i Kirsten Gómez
La vallesana ha lluitat contra l'anorèxia i n'ha sortit guanyadora amb un bell disc naïf: 'És somiant que moc els braços com si fossin ales i així és possible tornar a néixer'. La seva ruta del Clot a Urquinaona, camí del centre mèdic, dóna títol al disc. "Un dia em vaig veure emmirallada als vidres del metro i vaig veure aquella nena que hi havia dins meu que volia tornar a viure i a somriure. Volia tornar al ventre de la mare i volia tornar a mare, perquè havia estat uns mesos allunyada de la realitat. És un canvi
de vida cap a la salut."
'Ara és l’hora' s'ha convertit en un lema polític col·lectiu, i tu obres el disc amb un ‘ara és l’hora’
particular. La teva part personal és política?
Quan vaig compondre la cançó, que es titula “No saps el mal que em fas”, era molt conscient que volia començar amb aquesta frase. Ara és l’hora de canviar políticament, però també de fer canvis de portes endins, en cada individu. Cadascú té les seves guerres, i en aquest cas 'ara és l’hora' de desvestir la bèstia, que és un trastorn de conducta alimentària.
I en aquesta cançó t'acompanya Manolo García.
La cançó juga amb el doble sentit: la batalla personal, i el moment actual social d'alliberar-se. Acompanyada de Manolo García, l’autora se sent més segura davant aquest deixar de banda la tristesa, la culpabilitat, el dolor, i desvestir la bèstia.
Al tema “Un plat de macarrons” cantes la carta del menú de greuges a una malaltia que t’ha
conduït a la fi d’un món?
Amb un plat de macarrons personalitzo l’anorèxia, perquè dins meu hi havia una dualitat de veus: la sana i la insana. Ho he volgut tractar des de la ironia, amb alegria. Sentia que escrivint aquesta cançó clavava una punyalada a la malaltia.
Amb un plat de macarrons personalitzo l’anorèxia, perquè dins meu hi havia una dualitat de veus: la sana i la insana. Ho he volgut tractar des de la ironia, amb alegria. Sentia que escrivint aquesta cançó clavava una punyalada a la malaltia.
Com s'ha materialitzat la manera d'emprendre el vol que transmets en la lletra?
L’anorèxia et talla les arrels i et deixa sense veu ni vot. Et sents sotmesa, i poder-te curar vol dir tornar-te avantguardista i inconformista com una manera d'emprendre el vol per deslligar-te de les cadenes. També hi ha una intenció moral, perquè emprenguin el vol les cançons del disc, compartint els ideals en solidaritat amb tots els que lluitem per guanyar aquesta batalla.
L’anorèxia et talla les arrels i et deixa sense veu ni vot. Et sents sotmesa, i poder-te curar vol dir tornar-te avantguardista i inconformista com una manera d'emprendre el vol per deslligar-te de les cadenes. També hi ha una intenció moral, perquè emprenguin el vol les cançons del disc, compartint els ideals en solidaritat amb tots els que lluitem per guanyar aquesta batalla.