"Who's That Sally?": "Sempre m'ha sorprès la quantitat de cançons en anglès que parlen d'una tal Sally. N'hi ha centenars, de gent com Bob Dylan, The Who, Oasis, Stone Roses, Paul McCartney, Little Richard, The Police... La lletra és un homenatge a aquesta desconeguda Sally i està plena de referències a les cançons que l'esmenten".

"Number One": "Parla de superar-se dia rere dia, d'aquella gent que, acostumada a ser a dalt de tot, de cop i volta es troben al segon graó del podi i decideixen conjurar-se per tornar a aconseguir ser els millors. La música va sorgir d'una antiga melodia d'en Xavi Mir (guitarres), que posteriorment la Montse Bernad (veu i percussions) i en Daniel Camprubí (baix) van complementar".

"Beautiful Morning": "Vaig fer la cançó a l'estiu pensant en les vacances que faria al cap d'una setmana en un poble del Pirineu. Suposo que per això transpira tant d'optimisme i llum. Em venia molt de gust fer una cançó així, positiva, amb piano, jocs de veus i una línia de baix juganera".

"Stop Pretending": "La meva primera cançó influïda per la música negra. M'imaginava la Montse cantant-la mentre les Supremes o les Ronettes li feien els cors, però això últim no ha estat possible. La col·laboració de la Roser Farré i de l'Ester Umbert amb els instruments de corda és essencial".

"The Dancefloor": "La història de com dues persones es van conèixer en una sala de ball dels anys 60, explicada des del punt de vista de cadascun. Qui sap, potser relata la història d'alguns dels nostres pares o oncles sense saber-ho".

"The Great Desire": "És una cançó sobre els moments fugaços que deixem escapar. Poden ser fenòmens naturals o coses menys tangibles o artificials, però en tots els casos si parpalleges te'ls pots perdre".

"Feel The City Alive": "Vaig escriure aquesta cançó després de veure un documental que em va posar de mala llet. La música desenfadada i innocent marca un contrast amb la duresa de la lletra".

"Dangerous Game": "La primera cançó composta per The Lazy Lies. Va sorgir de manera natural i sense pretensions quan vaig arribar a casa després de decidir formar el grup. Suposo que feia anys que la tenia a dins i només havia d'obrir-li la porta".

"Into My Bed": "Una cançó escrita expressament per la veu de Montse i inspirada en l'estil de Marilyn Monroe i Nancy Sinatra. Me les imaginava totes tres cantant que no cal tenir pressa per fer les coses, que pot ser millor anar avançant pas a pas en lloc de començar directament a dalt de tot".