La música ha ajudat Ivette Nadal a exterioritzar una malaltia que l’havia allunyat dels escenaris: l’anorèxia. La cantautora vallesana se n’ha sortit i ha digerit una desena de cançons com a revulsiu, posant les cartes sobre la taula d’un problema de salut molt comú i poc visible. És una teràpia personal canalitzada en un quart disc corprenedor i punyent. No espereu penes i victimisme. A Tornar a mare es tracta el dolor amb poesia i ironia, que fins i tot ha reforçat més enllà de la veu pròpia en paraules de Salvador Espriu (“Versos enllà del camí”). Nadal es mostra rockera (“Ànima meva”) i ho demostra acompanyada de Roger Pistola en format acústic o més electrificada amb Caïm Riba, només disponible en la versió digital del CD. A més, al costat de Manolo García planteja una aposta enèrgica (“No saps el mal que em fas”) i trepitja un bosc feréstec amb Joan Colomo (“En aquest parany”). I al final del CD, la cançó que dóna nom al disc clou l’àlbum amb la dolça veu del seu fill. A banda del suport familiar i musical, els seguidors de la cantautora també han col·laborat en una campanya de Verkami per finançar l’edició i gravació del disc.