La revista digital setmanal d'Enderrock
- 109
Dimarts 16 de febrer debutarà amb el disc 'Més enllà de les paraules'
Animal: "Hi ha coses que te les demanen el cos i l’ànima"
L'escena mestissa dóna la benvinguda a una nova banda, protagonista de la portada de la revista de febrer: Animal. Des de Sant Quirze del Vallès, el cantant, guitarrista i compositor Gerard Aledo lidera una fusió encisada pel soul i el pop. Potser l'heu escoltat amb el seu 'alter ego' cantautor, Sr. Smizz, o potser ja heu vist el primer videoclip d'Animal, on apareixen bona part dels grups mestissos actuals (Txarango, Bonobos, 9Son, La Pegatina, Trast, entre altres). Però qui és Animal?
Text: Sandra Tello. Fotos: Noemi Elías, Bernat Almirall i Paul Carr.
La teva essència és d’un cantautor amb la guitarra. Com vas començar en el món de la música per arribar al mestissatge?
Hi vaig entrar tard, amb vint anys, i ara en fa set que toco la guitarra. Vaig començar amb el grup AlQuadrat i he estat cinc anys rodant amb ells. Jo n’era lletrista, guitarrista i segon cantant.
Per què vas marxar?
Va ser una qüestió d’energia. Hi ha coses que no es poden evitar, te les demana el cos i l’ànima. Em trobava en un lloc que potser no em representava tant com al principi. Feia cançons d’autor i les penjava a Youtube amb el nom de Sr. Smizz, i de cop i volta a la gent li agradaven. D’alguna manera, em sentia més representat amb lletres que parlaven del dia a dia a la meva vida, i a poc a poc les coses van caure pel seu propi pes... Però tothom em fa la típica pregunta: "Hi havia mal rotllo?". Doncs no.
Ets un músic autodidacte?
Com va néixer Sr. Smizz? Eren les cançons que no entraven a AlQuadrat?
Exacte! Sr. Smizz neix de les jam sessions al bar Quinta Avenida de Sabadell. Un dia estava tocant i em van demanar de fer un concert per a un altre local, l’irlandès The Wild Geese. A partir d’aquí va sortir el nom, i recordo que amb els amics i la parella d’aquell moment ja parlava de fer cançonetes. L’inici va ser molt familiar. Vaig obrir un canal de Youtube i hi vaig anar penjant temes. Si els hagués volgut fer entrar a AlQuadrat els hauria d’haver modificat en clau de rock, ska o reggae... Són cançons que quedaven més pures amb guitarra i veu.
Amb Animal ets un bandautor mestís. Has trobat la fusió exacta entre el paper d’un cantautor i un grup de mestissatge?
Fa un parell d’anys vaig fer una cançó per a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, “Amagats en un calaix”, amb 25 músics del poble. De cop em vaig trobar sonant amb una banda gran i al costat del productor i bateria Ermengol Mayol (Xarim Aresté). Ens vam entendre de seguida a l’hora de treballar i vam decidir que faríem un disc junts. Vam gravar un senzill, “Fets a mida” (Sr. Smizz), que hem inclòs al disc d’Animal, vam parlar amb Èxits Management i va sorgir l’oportunitat de fer-ho tot molt més gros. Ens vam posar a treballar en un disc amb cara i ulls, que no fos de cançó d’autor sinó pensant en una banda de mestissatge. El missatge de les cançons és clarament la part intimista de l’autor de lletres, però amb la canya d’una banda mestissa. Animal és la fusió dels meus sentiments amb l’instint que es desprèn de ser canyero.
Fa un parell d’anys vaig fer una cançó per a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, “Amagats en un calaix”, amb 25 músics del poble. De cop em vaig trobar sonant amb una banda gran i al costat del productor i bateria Ermengol Mayol (Xarim Aresté). Ens vam entendre de seguida a l’hora de treballar i vam decidir que faríem un disc junts. Vam gravar un senzill, “Fets a mida” (Sr. Smizz), que hem inclòs al disc d’Animal, vam parlar amb Èxits Management i va sorgir l’oportunitat de fer-ho tot molt més gros. Ens vam posar a treballar en un disc amb cara i ulls, que no fos de cançó d’autor sinó pensant en una banda de mestissatge. El missatge de les cançons és clarament la part intimista de l’autor de lletres, però amb la canya d’una banda mestissa. Animal és la fusió dels meus sentiments amb l’instint que es desprèn de ser canyero.
Ets vallesà, però el primer clip d’Animal, “Només amb tu”, està rodat al barri de la Ribera de Barcelona. Per què?
Barcelona és una ciutat que sempre m’ha atret. Quan tenia 13 anys pensava ‘No aniré mai a una ciutat, perquè és un caos!’. Visc al poble, però quan creixes necessites activitat i moviment, i això aquí no ho trobes. L’estiu passat vaig estar vivint un parell de mesos a Gràcia i la veritat és que me’n vaig enamorar. Barcelona és un lloc on ara aniria a viure, està ple d’energia. I el dia que volgués assentar-me una mica segur que tornaria a Sant Quirze. Al videoclip vam decidir que hi sortís el Born, perquè és un barri amb moviment i volíem transmetre que som gent activa, que no parem. Crec que Barcelona és un referent de gent en moviment, de persones que van a treballar, que vénen a visitar la ciutat, de joves...
El ‘Barcelona sound’ es va identificar des del principi amb el mestissatge, i al clip hi apareixen una desena de grups de l’escena: des dels referencials com La Pegatina o Txarango fins a emergents com Trast o 9Son. Què representa aquesta tria?
Els vaig conèixer coincidint i actuant en directe als concerts. Al principi eren grups que buscava a Youtube, i ara s’han convertit en uns amics. Un bon exemple és Pau Lobo (La Sra. Tomasa), amb qui vaig a fer cerveses i podem xerrar de mil coses. A l’hora de proposar-los de fer el videoclip vam tenir molt en compte el fet que jo en tingués el contacte: els vaig trucar i els demanava si hi volien participar. A més, tots són grups del mestissatge, però cadascun aporta unes fusions diferents: La Sra. Tomasa barreja electrònica i música llatina, Txarango uneix reggae i latin, Caipirinhas Rumberus fan rumba, AlQuadrat són més de rock i reggae... i així s’hi van sumant tots.
Podeu llegir l'entrevista completa a la revista Enderrock 245.
Podeu llegir l'entrevista completa a la revista Enderrock 245.