La veu carismàtica de Verd i Blau i The Gramophon Allstars, Judit Neddermann, debuta en la seva faceta com a cantautora en solitari al disc 'Tot el que he vist' (Temps Record, 2014). La barcelonina, nascuda en una família de músics, es manifesta sincera en les cançons d'un disc de base pop on el jazz i la música negra també hi són presents. L'àlbum sortirà a la venda el mes vinent, i a #EDR11 n'estrenem en exclusiva la cançó "Voldria que fossis aquí".

text: sandra tello. fotos: Marina Cussó i Aida Lirola

La jove cantautora resident a Vilassar de Mar (el Maresme) participa en diverses formacions alhora, i després d'un ampli bagatge musical inicia un viatge en solitari: "Després de cantar aquí i allà, un estil i un altre, tenia molta necessitat de mirar endins i descobrir quina música tenia al cap", confessa Judit Neddermann. Tant és així que el mes de març publicarà el disc Tot el que he vist, la primera obra com a cantant i autora de les seves cançons. Com en tots els debuts, hi regna un punt d'incertesa, però està satisfeta del resultat: "M'hi he deixat l'ànima i n'estic molt contenta. Això em fa estar tranquil·la".

Amb un to sincer, Neddermann es despulla emocionalment: "Canto a la meva família, a l'amor, a la terra, i a tot!". La línia de fusió de jazz i música negra que coneixem de la vocalista de Verd i Blau i The Gramophon Allstars la trobarem en pinzellades d'improvisació, però el seu primer disc està clarament marcat pel pop, la cançó i el folk.

A #EDR11 estrenem el senzill de l'àlbum, "Voldria que fossis aquí", una cançó que Judit Neddermann dedica a la seva germana: "Se'n va anar fa tres anys a estudiar a Boston (EUA) i la trobo molt a faltar, per això li vaig fer aquesta cançó".