'La fília i la fòbia' (BCore Disc, 2014) és el quart disc en solitari de Joan Colomo, un bandautor vallesà bregat en moltes bandes que durant els darrers anys s'ha popularitzat exponencialment en la seva faceta en solitari. Si amb el disc 'Producto Interior Bruto Vol. 1' (BCore Disc, 2011) va rebre el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó d'autor, ara fa una crítica voraç de la societat a partir de les seves fílies i fòbies. El nou àlbum arriba a les botigues el proper 4 de març.

Text: Elisenda Soriguera. Fotos: Juan Miguel Morales

"Quan començo a fer cançons, si en faig una de molt tranquil·la, a la següent m'agrada donar-li més canya. Intento que al disc hi hagi passatges diversos, viatjar molt entre diferents ritmes i sonoritats, perquè no sigui una cosa molt lineal", relata Joan Colomo. És una declaració de principis del seu nou disc, que desgrana estrenant-lo cançó per cançó:

"La fília i la fòbia": "És la que dóna títol al dísc, i n'és una mica el resum: la fília i la fòbia a la humanitat, l'antropofília i l'antropofòbia. Perds la fe en la humanitat... i de cop la recuperes quan et trobes alguna cosa que t'agrada".

"El nuevo orden": "Parla d'una idea que m'espanta: diuen que l'únivers s'està estenent i probablement tot acabarà volant pels aires. Les estrelles tenen una vida limitada i exploten, i el Sol també explotarà com la Terra... La nostra vida té una data de caducitat".

"Dona negra": "Sorgeix d'una idea que sempre he tingut, i és que m'agradaria ser dona i ser negra, però en realitat és la crítica a l'home blanc occidental, que és el causant de tots els mals d'aquest món. El primer món capitalista té la resta de la humanitat subjugada".

"Reses sociales": "La idea em va venir amb el Facebook, veient com la gent jugava al joc d'una granja. Vaig relacionar les xarxes sociales amb una granja on ens tenen a tots lligats. Volia jugar amb les dues idees... les xarxes i ser un porc esclavitzat en una granja".

"Màquina del temps": "Parla de la memòria. Gràcies a aquest mecanisme que tenim al cervell que ens permet recordar coses podem fer un viatge en el temps. És la màgia de poder tornar a viure coses que ja han passat, gràcies a la memòria".

"Tus pies": "De vegades estic amb la guitarra i em surten cançons soltes, a raig, sense gaire sentit. Aquesta n'és una. Va sortir sense meditar-la ni pensar en el tema ni res".

"Cançó d'amor nº 2": "Doncs això, és la cançó d'amor número 2. La número 1 és una que ve més endavant. Quedava millor en aquest lloc del disc la segona que vaig compondre". 

"Els problemes creixen": "És una cançó força clara: parla de la por que el nostre cos es vagi deteriorant. Veure com el pas del temps va degradant el nostre físic".

"Els amigos": "Parla del fet d'adonar-se de com les amistats t'omplen la vida. És un petit homenatge als amics".

"Cançó d'amor nº 1": "Aquesta té un rotllo especial, ple de connotacions i, fins i tot, un cert punt sadomassoquista".

"Un bala perdida": "En aquesta societat tot ha de tenir una finalitat, has d'arribar a un punt a la vida per aconseguir uns objectius. La cançó pretén fugir i anar contra aquesta idea. Es tracta de fer per fer, sense haver d'arribar a cap meta, com un bala perduda sense cap destinació ni finalitat".

"Hazmereír": "És el sentiment que tinc dedicant-me a això de fer de bufó de la cort. És una necessitat vital que tinc, i alhora és l'ofici que m'ajuda a sobreviure".